divendres, 29 de març de 2013

D'arbres caiguts


El company Toni Fullera ha compartit amb nosaltres unes imatges d'una gran i antiga carrasca de Benassal que l'última nevada va esgallar. A la presentació de diapositives podem veure com era la carrasca abans que el pes de la neu sobre la seua capçada partira el tronc.
Hem llegit al bloc d'Amics dels arbres que als parcs i jardins de Barcelona cau, per terme mig un arbre al dia, entre d'altres motius per la meteorologia i les plagues. En el cas de les plagues tenim a Castelló un trist exemple amb les palmeres i l'efecte que sobre elles fa el morrut (Rhynchophorus ferrugineus).
 

 
Autor de les imatges: Antonio Fullera

dimecres, 20 de març de 2013

Què treballem en visitar hivernacles?

La visita a les instal·lacions de la UJI ens permet conèixer els hivernacles, emprats per a investigació en la universitat, així com pels i per les alumnes d'enginyeria agroalimentària en posar en pràctica l'ús de noves tecnologies i  sistemes de producció.
Hi ha 500 m2 destinats a la zona d'hivernacles, aïllats amb vidre o amb plàstic, amb sistemes automatitzats de control ambiental (calefacció per a aigua calenta o aire calent, sistemes de refrigeració: aire condicionat, cooling, malles d'ombreig, finestres i sistemes d'il·luminació artificial).
La visita va continuar amb la parcel·la de 1200 m2 per a pràctiques de camp, en la qual amb finalitat docent es mantenen col·leccions de conreus llenyosos (17 espècies de fruiters) i hortícoles per mantenir representacions dels conreus de major importància econòmica.
Per finalitzar vam fer parada especial en la caseta de control del sistema de regatge i fertilització.

Per acabar l'activitat ens cal una redacció de la visita:
crea un document en Google drive.

dilluns, 11 de març de 2013

Podem?


Segons el DIEC podar és traure artificialment les branques supèrflues, malaltes, mortes (d'un arbre) per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, per produir fusta de qualitat. Podem afegir ací d'un arbre o d'un arbust. La definició utilitza el terme artificialment, perquè en un bosc, de forma natural la poda que fa una persona no existeix i hi ha reproducció i creixement. Aleshores, per a què serveix? Amb una bona poda allarguem la vida de la planta, que resulta més vistosa i vigorosa: potenciem la floració, l'estètica, la seguretat i la salut.

Els tipus de poda, de fora general i resumida són:
Poda de formació:  a plantes joves, talls freqüents en branques baixes, per assolir l'alçada i el diàmetre que se'ns demana i perfilar l'estructura de futur.
Poda de manteniment:afavoreix la floració i endarrereix l'envelliment es fa amb l'arbre gran (madur), per triar gemmes i enretirar arrels xucladores (chupones). Consisteix a eliminar les parts de la planta trencades, malaltes o mortes. Reduïm la densitat del brancatge i facilitant l’entrada d’aire i llum.
Poda topiària, ornamental.
Poda de trasplantament, abans de trasplantar, cal compensar les dimensions de l'arrel i la part aèria.
Poda de renovació: regeneren la planta massa gran, és dràstica després de poda de manteniment
Poda contra plaga o malaltia.

Com podem?
El tall ha de ser net. Acurtem les branques tallant per damunt de gemma. Si és grossa deixem una branca abans del tall perquè la saba arribe.Per eliminar la branca molt prop del tronc però deixar un mínim perquè tanque la ferida. Sí que tallem a ras les arrels xucladores.

Quan podem?
Convé podar a l'hivern, hi ha menys perill de plaga, menys circulació per la planta i la major part de les reserves és al troc i a les arrels. A això afegim que hi ha menys tasques en aquesta època. No convé podar en primavera (brotació i floració) i a la tardor (s'acumulen reserves per a l'hivern i es pot alterar).
Dit això, les espècies de fulla perenne s'entén que es puguen podar al llarg de l'any menys en el període de floració.

Quines ferramentes fem servir?
Per a realitzar la poda d’arbustos farem servir tres tipus d’eines manuals

- Tisores de mà (per fer talls fins 2,5 cm)
- Tisores franceses (per fer talls de 2,5 a 5 cm)
- Xerrac (per fer talls de més de 5 cm)
Totes les ferramentes han d'estar en perfecte estat de neteja, conservació i desinfecció.


Qüestionari

Poda d'arbres. Jardineria pública
Poda d'arbustos. Jardineria pública
Apunts de plantació, poda i gestió estructural de l'arbrat urbà. Associació espanyola d'arboricultura. Quaderns d'arboricultura 1 (pdf)






Càlcul de materials del sistema de regatge


Enllestit el regatge gota a gota a les 9 parades en crestall. Fet el disseny i calculat tot allò necessari (qüestionari) ja  és funcional el sistema de regatge de les parades.




Qüestionari
Imatge de Sergio Ruiz

divendres, 1 de març de 2013

Enllestida la col·lecció de llavors

Col·lecció de llavors
S'han classificat les llavors en quatre grups: les llavors que s'emporta el vents, aquelles que es mengen i es dispersen amb excreme.nts, aquelles que s'enganxen als animals i les que s'emmagatzemen com aliment


 La dispersió de llavors - o disseminació - és el moviment o transport de les llavors lluny de la planta mare. Les plantes tenen una mobilitat limitada i per tant depenen d'una varietat d'estratègies de dispersió per al transport dels seus propàguls incloent els vectors, siguen abiòtics o biòtics.

Una mostra de diferents llavors (xtec)