A simple visa sembla que no, hi ha de
més obscurs, de més clars.... Hi ha un seguit de propietats que
diferencien uns sòls d'uns altres:
La textura o fracció mineral:
la defineixen les proporcions que hi ha de partícules de diferent
mesura: llim, argila, sorra
(L+A+S) i en determina la permeabilitat, és a dir, quina quantitat
d'aigua hi passa a través seu. N'és important també com s'agrupen
aquestes partícules, és el que se'n diu estructura, el
pH i la quantitat de matèria orgànica que té el sòl:
si en té molta tenim un sòl obscur i humit, de torba. La matèria
orgànica permet la retenció de l'aigua, intervé en la capacitat de
canvi de nutrients i permet la descomposició dels minerals.
Argila (clay): partícules
de grandària inferior a 0,002 mm
Llim (silt): partícules
entre 0,02 mm i 0,002 mm
Sorra fina (sand):
partícules entre 0,02 mm i 0,2 mm.
Als sòls amb molta sorra els porus que
hi ha són molt grans: l'aigua passarà molt ràpidament, car, hi té
més espai per moure's. D'altra banda, els sòls amb molta argila,
partícules més xicotetes els porus són més reduïts i a l'aigua
li costa molt passar, tant que pot quedar retinguda, de manera que si
el sòl és molt argilós pot retenir molt l'aigua.
Sòl argilós:
majoritàriament format per argila, rogenc
Sòl franc: conté
L+A+S aproximadament en la mateixa proporció
Sòl sorrenc: en la
seua major part format per arena o sorra.
Ara ja entenem perquè hom diu que els
sòls més permeables són els arenosos o sorrencs, són a més
més lleugers. Permeten un reg major perquè s'asseca fàcilment. A
més a més s'escalfen ràpidament. Aquest sòl necessita a la
tardor una esmena de matèria orgànica .
Entenem perquè retenen molta aigua
els argilosos, que són més fèrtils. Cal però anar alerta,
perquè una major retenció de l'aigua pot donar lloc a la mort de la
planta. Una altra característica d'aquests sòls és que es
compacten i es quartegen en assecar-se.
I entenem a més perquè unes plantes
preferiran uns tipus de sòl i no uns altres en funció de l'aigua
que necessiten tenir a la seua disposició: en un hort, per exemple
enciams, creïlles i carlotes prefereixen un sòl sorrós i un sòl
argilós és preferit per faves i carxofes.
Quin és el sòl ideal per a la majoria
de les plantes? Una barreja de sorrós i argilós, una barreja de
permeabilitat o drenatge i de fertilitat: és el que hom anomena sòl
margós.
Tota aquesta teoria és molt
interessant però quin sòl tenim nosaltres?
Una forma de conèixer la composició
del nostre sòl és fer-ne una analítica a través de l'examen a un
laboratori. Això no obstant veiem tot seguit procediments per
conèixer sobre el terreny com és el sòl que volem treballar.
La prova del macarró
Exercitem la vista i el tacte primer:
indiqueu el color (varia de negre a bru), allò que hi ha: els
éssers vius, pedres, objectes, etc. i tot seguit agafem un poc de
terra a la mà, si el tacte és suau tenim un sòl llimós o argilós,
mentre que si n'és aspre el que tenim és una terra arenosa.
Fem-li la prova del macarró: desfem-la
i la banyem. Heu fet fang? És el que volíem, endavant. Podem fer
una bola? NO – bé, tenim un sòl sorrós o arenós, que drenarà
molt bé i serà bona per als planters, però no reté l'aigua i per
tant serà poc fèrtil – o SÍ – té argila, és més fèrtil
– .
Podem fer un cilindre? SÍ – en
principi és un bon sòl, té L+A+S, bona estructura, fèrtil i
permeable, li agradarà a la major part de les plantes que vulguem
conrear – .
Podem transformar el cilindre en un
anell? SÍ – ara ja té massa argila i tot....té solució? Clar
que sí, només cal afegir-li matèria orgànica i sorra –
MATERIAL
Terra del jardí
Terra d'altres indrets per comparar
Aigua
Taula per comparar sòls
Font de la imatge: Soil components
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada