Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1.7. Recol·lecció i preparació del material vegetal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1.7. Recol·lecció i preparació del material vegetal. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 d’abril del 2013

L'estudi del meu conreu


Un pas més en les parades en crestall és plantar i fer un estudi de tot allò que ens cal conèixer sobre la varietat a conrear. Recordem que cada parada té dues franges de conreu a banda i banda del corredor central de plantes aromàtiques. En cada franja caldria ubicar una varietat hortícola concreta, bé que en determinats casos fem servir les tota la parada per al mateix conreu. El que importa del mètode és mantenir la regla de les famílies.



  1. Les solanàcies (tomates, pebreres, albergínies, etc.) ocupen tota una parada.
  2. Les umbel·líferes amb les liliàcies (carlotes, api, api-rave, etc. / cebes, porros, alls, etc.)
  3. Les lleguminoses amb les crucíferes (pèsols, faves, etc. / cols, ràvens, naps, etc.)
  4. Les compostes amb quenopodiàcies i cucurbitàcies (carxofes, escarola, enciams, endívies, etc. / remolatxa, espinacs, bledes, etc / cogombres, carbassons, etc)
El treball que cal fer és cercar informació a propòsit del nostre conreu i fer comentaris al voltant de l'observació setmanal del desenvolupament de les nostres plantes en la fitxa que s'enllaça.

Fitxa d'observació del meu conreu

dijous, 14 de febrer del 2013

Comencem amb els jardins comestibles?

Amb l'hivern aprofitem per preparar el terreny i enllestir les parades en crestall. Després de visionar diferents videos que ens introdueixen a la dinàmica i als fonaments de les parades passem al disseny de plànols i disposició a 2 de les parcel·les de l'hort del centre.




Les parades en crestall  (Gaspar Caballero) permeten treballar la terra amb uns superfície de terreny mínima,sense productes químics, amb un estalvi d'aigua considerable, sense pesticides i amb el mínim de treball de sembrat. Un sistema que minimitza el manteniment i maximitza la producció d'uns forma respectuosa amb el medi ambient.

Què és un hort ecològic? Quan treballem sense verins químics ni fertilitzants sintètics fem un treball respectuós amb el medi que ens envolta. 

Què són els jardins comestibles? Quan al concepte de jardí  li afegim plantes que ens donen alguna part comestible obtenim aquesta nova idea. 

Parada: rectangle d'1,5 metres d'ample per 3 o 6 ( múltiple de 3) metres de llarg agrupats de 4 en 4 per seguir un cicle de rotació de 4 anys en els conreus. Inclou rajoles o taulells (o semblant) d'aproximadament 42x24 cm on xafar (corredor central de 30 cm) i dos tubs de regatge gota a gota (3/8 cada 20 cm) en forma d'U a banda i banda de les rajoles o bé tub exsudant.

Crestall: Cobriment de compost d'uns 2 cm que es distribueix sobre la parada, no s'ha de remenar ni xafar, que vol imitar la fullaraca que nodreix el bosc i que a poc a poc va aportant nutrients al sòl inferior. Els avantatges són que redueix les pèrdues per lixiviació i el risc que es podresquen les arrels d'allò conreat.

4 tipus de parades per famílies:
  1. Solanàcies (tomates, pebreres, albergínies...)
  2. Umbelíferes i Liliàcies (carlota, api, .../ cebes, porros, alls...)
  3. Llegumionoses i Crucíferes (pèsols, faves, .../ cols, ràvens, naps...)
  4. Compostes, Quenopodiàcies i Cucurbitàcies (enciam, endívia... / remolatxa, espinacs, bledes.../ cogombre, carabassa...)

La rotació permet que no es malversen  nutrients així com evitar les plagues amb depredadors naturals, a la qual cosa  contribueixen les plantes aromàtiques i flors que plantem entre les rajoles del passadís central.

De què serveix encoixinar els passadissos entre parades?
L'encoixinament  (mulching, acolchado) amb palla manté la humitat i la vida microbiana del sòl, així com que ens enfanguem en xafar. Això sí, alerta amb el vent que no és amic de la palla!

Imatge de Sergio Ruiz