Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1.2 Preparació del terreny. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1.2 Preparació del terreny. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de febrer del 2016

A plantar!

El projecte "El nostre viver" ha consistit a buscar informació sobre la plantació de diferents llavors i esqueixos. Recopilada i seleccionada la informació per cada grup han emplenat una taula consensuada i comencem el procés de plantació i seguiment una vegada enllestides les instaŀlacions que cada grup ha cregut més encertades.

https://docs.google.com/document/d/1dYyE6qPJbkYmGv7C9gGqh9ZapcfTek3V7G0VlV0CjRU/edit







dissabte, 5 d’abril del 2014

Horts urbans

Per començar amb la nostra participació en el projecte de centre "La dieta mediterrània" proposem el disseny, instal·lació i gestió d'un jardí de plantes aromàtiques a utilitzar com a espècies a la cuina mediterrània. A partir de les primeres propostes tractades podem veure a la fotografia un hort urbà, una idea semblant a la que va sorgir a l'aula de treball. A partir d'ella elaboreu un plànol amb la llegenda pertinent.
El Born. Barcelona (abril 2014) 

dilluns, 3 de març del 2014

Quin sòl utilitzem?

No podem fer servir qualsevol tipus de sòl per dur a terme el desenvolupament d'un conreu, varia l'estructura, la salinitat, textura, pobresa en nutrients, etc. El sòl és el substrat físic on s'estableix la vida format per tres fases: sòlida, líquida i gasosa.

Qüestionari

    dijous, 11 d’abril del 2013

    La meua empresa virtual

    Des de principi de curs cada alumne ha dissenyat una empresa virtual dins del seu porta foli. El projecte, que partia de donar personalitat a l'empresa amb iniciatives, imatge corporativa i propostes de cada alumne arriba ara a la seua recta final amb la creació d'un catàleg de productes de jardineria que inclou informació sobre la utilitat de cada element que es té a la venda, la varietat que hi ha dins de cada peça i els preus de venda al públic que du implícits aquesta diversitat.
    L'activitat permet, amb l'ajuda de les visites realitzades al llarg del curs que l'alumnat s'informe de les innovacions tecnològiques i organitzatives del sector en l'entorn immediat i  l'anàlisi de l'activitat a la comarca.
    A partir d'un estudi de mercat dels comerços relacionats amb el món de la jardineria, de catàlegs físics i on line hem consensuat un mínim de 10 apartats a tractar:

    1. Substrats: universals, específics...
    2. Adobs: universals, fruiters, gespa, ...
    3. Safates planter
    4. Llavors per a gespa
    5. Insecticides, fungicides, antiplagues
    6. Herbicides
    7. Polvoritzadors
    8. Ferramentes manuals
    9. Tallagespa, escarificador, desbrossadora, retallavora, motoserra, tallabarder, bufadora, biotrituradora,...
    10. Reg: mànegues, elements, programadors...
    Activitat
    Finalitza l'apartat "La meua empresa de Jardineria" del teu portafoli amb un catàleg dels principals productes emprats en jardineria

    dijous, 31 de gener del 2013

    Què treballem després de visitar Leroy Merlin?

    Conèixer bé les ferramentes pròpies de la feina a realitzar és un dels objectius de qualsevol professional. Els i les alumnes del PQPI havien treballat les ferramentes des de distintes activitats: fitxes descriptives, dossiers, vídeos, l'ús de les ferramentes que hi havia al centre i comprades enguany. Tanmateix la millor forma de conèixer cada eina  és anar on hi ha per comparar i així vam visitar una de les empreses de Castelló que es va oferir.
    Els especialistes en la secció de jardineria els van fer una visita guiada i molt ben explicada amb una informació molt més fàcil d'assimilar comparant in situ distintes ferramentes i maquinària.
    Van descobrir múltiples aspectes interessants, com ara:

    • la importància del par motor a l'hora de triar maquinària de jardineria
    • la diversitat de qualitats en ferramentes de mà, com la importància del titani a les ganivetes i de la fibra als mànecs
    • la densitat de les fustes, el composite o el tractament necessari (sulfat de coure)
    • importància de l'ergonomia en la maquinària de jardineria
    • diversitat de materials i estructures en sistemes de regatge
    • fertilitzants i tractaments
    • varietat de gespes, propietats i adequacions a cada espai de treball
    • metodologia per a triar un bon substrat

    Gràcies al personal de Leroy Merlin per les atencions rebudes, a Ana per la gestió de la vista i a Carlos i a Ignacio per les explicacions i les respostes a les múltiples preguntes d'un alumnat que va viure les descripcions amb molt d'interès.

    Material
    Redacció dels aspectes a destacar de la visita en Google drive
    Reflexió sobre allò aprés i el que més els ha cridat l'atenció



    diumenge, 2 de desembre del 2012

    I quan seguem la gespa?

    Després de la sembra, en unes setmanes disposem d'una gespa de 10 cm que hem de començar a segar a la mitat o un poc menys (5 o 6 cm). A partir d'aquesta primera sega hem de tallar menys. Si dividim l'alçada de la gespa en tres parts, eliminarem només una d'elles en cada sega (1/3). A la tardor i a la primavera seguem una volta per setmana i a l'estiu cada 2 setmanes. Al novembre aturem la sega fins la primavera següent perquè aguante millor el fred.

    I quan hi ha calves? Caldrà replantar allà on trobem espais sense gespa seguint el procediment de sembra descrit.

    Treballs de jardineria en la zona A


    Material
    Rasclet
    Tallagespa de ganiveta helicoïdal
    Llavors per a la resembra

    dijous, 22 de novembre del 2012

    Plantem gespa?

    Com preparem el terreny? Abans de començar la sembra cal que preparem el terreny eliminant les males herbes, pedres, restes, etc.  Les arrels de la gespa no són molt profundes i és per això que podem esmenar el terreny en superfície. Si és molt argilós podem utilitzar sorra i a l'inrevés, si és un sòl molt arenós fer servir terra argilosa.
    Com preparem el sòl? Llaurem el terreny amb l'aixada (o amb motocultor si és el cas), passem el rasclet (per desterrossar, anivellar i arrossegar restes). Eliminem les pedres que puguen quedar.
    I com sembrem les llavors?  La sembra la farem creuada (uns 3 kg per cada 100 m2), primer en horitzontal i després en vertical. Marquem amb corda el terreny per no repetir la mateixa zona i per treballar bé cada metre quadrat. Passem de nou el rasclet per soterrar un poc les llavors i que no siguen banquet dels pardals. Podem evitar que s'acosten aquests instal·lant objectes reflectants o espantaocells.
    Quan sembrem? Els millors mesos són al maig i al setembre, i podem allargar-ho als mesos de febrer, març i abril abans i després a l'octubre i al novembre.


    Material
    Rasclet
    Aixada
    Corbella
    Aixada
    Llavors de gespa


    Treballs de jardineria B2


    Treballs de jardineria B1


    dimarts, 6 de novembre del 2012

    Quines ferramentes fem servir?



    Per a les feines agrícoles hi ha un bon grapat de ferramentes que ens seran útils. La forma de cada eina respon al treball que fa. La primera aproximació a la nomenclatura la fem a través de l'elaboració de fitxes que ens serviran per repassar-les quan tinguem moments solts en forma de jocs de preguntes i respostes. Per una banda de la fitxa indiquem el nom de la ferrament i per l'altra banda indicarem en unes la definició que ens assenyale la forma i l'ús i en unes altres farem un dibuix ben clar i pintat.

    Una vegada familiaritzats amb les ferramentes fem un inventari d'aquelles que tenim a la nostra disposició per tal de proposar tot seguit aquelles que convé comprar per al present curs en funció de les tasques que fem i tenim previst dur endavant.
    A la “caseta de les ferramentes” o magatzem on hi ha les nostres eines de treball cal guardar-les de forma correcta. Hi ha un lloc per a cada cosa, amb un mínim d'ordre per trobar una ferramenta concreta sempre que la busquem. Ben col·locades perquè no puguen caure i fer-nos mal.
    Cal anar amb màxima alerta amb tot allò que té punta i talle.
    Convé ser conscients de les ferramentes que agafem cada jornada de treball per tal que tornen en replegar i no deixar-les a d'intempèrie, on poden deteriorar-se o caure en males mans i ferir algú.
    Una forma d'evitar la pèrdua de ferramentes quan les fem servir és no abandonar-les enmig del jardí, sinó retornar-la a l'indret on tenim les ferramentes que estem fent servir aquell dia. Convé també deixar-les a la vista i no mal col·locades, car una aixada o un rasclet es pot xafar i colpejar-nos.
    En tornar al magatzem les ferramentes han d'estar igual de netes que van eixir.

    Material
    Paper
    Llapis i colors
    Ferramentes de jardineria




    Com utilitzem el compost?


    La fertilització del sòl la fem amb el compost.. No cal soterrar-lo profundament. Primer el buidarem amb la forca. L'estendrem o bé el farem servir per cobrir les llavors després de la sembra, També el barregem amb terra quan plantem un arbust o una planta vivaç. Si el compost no està totalment descompost ( compost jove ) es pot fer servir per empallar o per fertilitzar a llarg termini la base de plantes ornamentals.
    Per repassar tot el procediment de fabricació de compost fem servir un còmic.
    Principals avantatges de la utilització de còmics en l'educació resumits per Marilee Sarlitto (Director de Tecnologia, Escola Kildeer), que es troba en "Creació de Còmics: Visual i pensament verbal al Saló" per Janette Combs, College of William and Mary, 17 de juliol, 2003.
    - Una gran representació visual del coneixement
    - Presenta el que és essencial
    - Més fàcil de recordar la informació visual gràfica
    - Participar a través del pensament, la creació i l'escriptura.
    - Incita als estudiants amb baix interès en l'escriptura
    - Ajuda a l'organització a través de contes i guions gràfics
    - Ús d'imatges visuals dóna significat a una història o tema
    - Desenvolupa el pensament creatiu i un major nivell de processos de pensament
    - Desenvolupa les tècniques de composició a través de connexions visuals-verbals
    - Enriqueix la lectura, escriptura i pensament
    - Serveix com a eina per a l'avaluació
    - Seqüenciació que promou l'enteniment


    Material còmic
    Papers
    Colors
    En Internet podem utilitzar Comic life


    dimarts, 30 d’octubre del 2012

    Compost...un pacte amb bacteris?


    Les plantes necessiten nutrients per al seu desenvolupament. Aquests nutrients els agafen del sòl.  Cal que ens assegurem que al sòl sempre hi ha nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K). Per restablir la riquesa del sòl podem afegir productes químics o bé  utilitzar mètodes naturals: que el terreny es recupere sol, és a dir, no el conreem (guaret) o emprar rotació de conreus, que se solen fer servir en agricultura, o bé aplicar matèria orgànica: fem o compost que comprem o que fem nosaltres mateix.
    Per passar de matèria orgànica (restes vegetals fresques i seques, paper de diari,  roba vella, restes de menjar, restes de cafè...) ) a compost ens cal l'ajuda d'uns éssers vius microscòpics: els bacteris.
    Com pactem amb els bacteris? Per cada 100 kg de matèria orgànica obtenim 30 kg de compost...ells se'n porten una bona part de premi.
    Recordeu una pel·lícula que es diu “Els Gremlins”? Eren unes mascotes de ficció que de no complir-se unes regles bàsiques es transformaven en éssers perillosos. Doncs amb els bacteris que fan compost  hi ha també unes normes que cal recordar:
    - no podem fer servir carn i ossos ni peix i espines, ni derivats de la llet, ni greix ni llevats
    - no podem utilitzar revistes, perquè la tinta de color els mata
    - la matèria orgànica que introduïm ha de ser tant variada com siga possible
    - cal remenar perquè tot es podrisca alhora
    - cal oxigen perquè respiren els microorganismes: cal que el conjunt estiga ventilat, altrament es podrirà , farà pudor, és la descomposició anaeròbia, que  hem d'evitar
    - cal mantenir un 50% d'humitat, si hi ha més no deixarà passar l'aire i si hi ha poca no poden acedir els bacteris

    Dia 0: fem un muntó amb les restes vegetals (eliminem els més grossos) i les tallem. En cas de disposar d'un trituradora el procés se simplifica.
    Dia 8: ja podem introduir les restes verdes a la compostadora., així com restes de matèria orgànica variada de què disposem Cal remenar les restes, el primer mes una volta per setmana, després més espaiat.  Omplim en capes, alternem restes amb compost madur, terra de jardí i per accelerar el procés afegim activador de compost). Cal remullar, sense amarar el conjunt i disposem a l'ombra.
    Mesos (menys amb calor i més amb fred):  Farà olor a terra humida i el color serà marró fosc. La temperatura haurà anat disminuint des dels 60º dels primers  moments.  Garbellem i els trossos que no passen el garbell tornen a la compostadora.

    MATERIAL
    Tisores per a trossejar les restes més grosses
    Mànega per remullar, o arruixadora
    Eines per a remoure i foradar la pila de compost: pala o llistò
    Cabàs
    Carretó
    Garbell
    Compostadora: caixa o contenidor. També es pot fer en un munt, però ocupa més espai i no està tant protegit.
    Font imatge inferior Compostador amb palet

    dijous, 25 d’octubre del 2012

    Què ens diu la temperatura del sòl?

    Volem saber si la temperatura del sòl varia segons la textura, el lloc, la profunditat, l'hora del dia i l'oratge que fa.
    Allà on més varia la temperatura és a la superfície, on hi arriba la llum del sol durant el dia. De nit es refreda. A la part més fonda això no ocorre, el sòl no incideix de forma directa i les variacions de temperatura seran menors.
    Això és important?
    Molt, perquè ens condicionarà la germinació i el desenvolupament de les plantes, i això implica que  ens condicionarà i molt tot allò que plantem.
    Es tracta que prenguem diferents mesures a indrets distints del nostre jardí, de superfície i en profunditat, en diferents hores del dia i amb varietat de climes per tal de comparar i analitzar els resultats.

    MATERIAL
    Terra del jardí
    Terra d'altres indrets per comparar
    Termòmetre
    Rellotge
    Plànol del jardí
    Taula de resultats

    Font de la imatge: alibaba

    dimecres, 24 d’octubre del 2012

    Com s'ordenen les partícules del sòl?


    La part mineral del nostre sòl està composta per partícules de mides molt diferents. Hi ha llim, argila i sorra (L+A+S), hi ha pedres de diferents mesures i entre aquesta part mineral hi ha porus amb aire, amb aigua, hi ha matèria orgànica, hi viuen éssers vius....
    El sòl es distribueix en capes que hom coneix com horitzons, fàcils de distingir per exemple quan per la carretera veiem un tall en la muntanya que s'ha dut a terme per a la construcció d'aquesta: veiem bandes de diferents colors, capes...això són els horitzons.
    De forma simple hi ha horitzó A a la part mineral superficial, format en gran part per aportacions  de matèria orgànica, hi ha el B, horitzó mineral format en l'interior del sòl i hi ha el C, poc afectat per processos edafogènics, excepte meteorització o hidromorfisme que en posar-lo en aigua, si és consolidat s desfà i si és humit en camp es pot cavar: pot tractar-se també d'una capa de grava. Baix hi ha l'horitzó R, roca consolidada subjacent , massa dura per trencar-la amb la mà, cal pic per trencar-la.
    Volem comprovar perquè trobem un sòl estructurat en capes diferents i no hi ha una barreja que ho conforme tot.
    Introduïm en un vas de precipitats sorra, terra fina i grava fins la mitat (1/2).
    Omplim d'aigua les tres quartes parts del vas (3/4)
    Remenem durant 2 minuts
    Ara les partícules estan barrejades o es queden en capes? Per què?
    Fem el mateix amb la terra del jardí i amb d'altres.
    Per què es desprenen bambolles? Perquè el sòl conté oxigen, necessari per a les arrels de les plantes. És per això que voltegem superficialment la terra (escardes), per airejar el sòl i renovar-ne l'oxigen.

    Aprofitem l'activitat per explicar més un altre tipus de sòl. Hem vist diferents tipus de sòl, com el sòl sorrenc, l'argilós, .... hi ha també el rocallós o calcari, de color groguenc. Com el seu nom indica la roca que l'origina és la calcària. És un sòl que produeix mancances de nutrients en impedir-ne la incorporació , a més de tenir un ràpid assecat.

    MATERIAL
    Sorra
    Terra fina
    Grava
    Aigua
    Terra del jardí
    Terra d'altres indrets per comparar
    Espàtula o vara de vidre
    Vas de precipitats
    Taula de resultats

    Font de la imatge: Integració dels éssers vius

    dimarts, 23 d’octubre del 2012

    Com influeix el pH en el nostre sòl?


    El pH ens diu si el sòl és àcid (pH<7), neutre (pH=7) o alcalí (pH>7). D'un de neutre les nostres plantes podran agafar millor els nutrients. Altrament no a totes les plantes els agrada viure en la “neutralitat”. L'àcid fa goig a la gespa o als fruiters, per exemple. L'alcalinitat la podem rebaixar amb torba i l'acidesa amb calç (CaCO3). Allò que afegim per canviar les característiques del sòl s'anomenen esmenes.

    La prova del pH
    Desfem la terra tant com ens siga possible i la introduïm el vas de precipitats.
    Quant de sòl ens cal? Omplim un terç del vas, amb això hi ha prou (1/·3)
    Afegim ara aigua destil·lada fins omplir el vas (2/3)
    Remenem amb l'espàtula i deixem que s'estabilitze.
    Introduïm l'extrem d'una tira de paper indicador (de tornassol) i comptem fins a 5.
    En funció del color que aparega al paper sabrem si és àcid o alcalí comparant amb la gama de colors que apareix en la caixa de les tires de paper.

    MATERIAL
    Terra del jardí
    Terra d'altres indrets per comparar
    Vas de precipitats
    Aigua destil·lada
    Espàtula o una cullera
    Paper indicador de pH

    Disponibilitat de nutrients per  a les plantes en funció del pH del sòl
    Font imatge inferior:  enciclopèdia.cat:  sòl

    diumenge, 21 d’octubre del 2012

    Tots els sòls són iguals?

    A simple visa sembla que no, hi ha de més obscurs, de més clars.... Hi ha un seguit de propietats que diferencien uns sòls d'uns altres:
    La textura o fracció mineral: la defineixen les proporcions que hi ha de partícules de diferent mesura: llim, argila, sorra (L+A+S) i en determina la permeabilitat, és a dir, quina quantitat d'aigua hi passa a través seu. N'és important també com s'agrupen aquestes partícules, és el que se'n diu estructura, el pH i la quantitat de matèria orgànica que té el sòl: si en té molta tenim un sòl obscur i humit, de torba. La matèria orgànica permet la retenció de l'aigua, intervé en la capacitat de canvi de nutrients i permet la descomposició dels minerals.

    Argila (clay): partícules de grandària inferior a 0,002 mm
    Llim (silt): partícules entre 0,02 mm i 0,002 mm
    Sorra fina (sand): partícules entre 0,02 mm i 0,2 mm.

    Als sòls amb molta sorra els porus que hi ha són molt grans: l'aigua passarà molt ràpidament, car, hi té més espai per moure's. D'altra banda, els sòls amb molta argila, partícules més xicotetes els porus són més reduïts i a l'aigua li costa molt passar, tant que pot quedar retinguda, de manera que si el sòl és molt argilós pot retenir molt l'aigua.

    Sòl argilós: majoritàriament format per argila, rogenc
    Sòl franc: conté L+A+S aproximadament en la mateixa proporció
    Sòl sorrenc: en la seua major part format per arena o sorra.

    Ara ja entenem perquè hom diu que els sòls més permeables són els arenosos o sorrencs, són a més més lleugers. Permeten un reg major perquè s'asseca fàcilment. A més a més s'escalfen ràpidament. Aquest sòl necessita a la tardor una esmena de matèria orgànica .
    Entenem perquè retenen molta aigua els argilosos, que són més fèrtils. Cal però anar alerta, perquè una major retenció de l'aigua pot donar lloc a la mort de la planta. Una altra característica d'aquests sòls és que es compacten i es quartegen en assecar-se.
    I entenem a més perquè unes plantes preferiran uns tipus de sòl i no uns altres en funció de l'aigua que necessiten tenir a la seua disposició: en un hort, per exemple enciams, creïlles i carlotes prefereixen un sòl sorrós i un sòl argilós és preferit per faves i carxofes.
    Quin és el sòl ideal per a la majoria de les plantes? Una barreja de sorrós i argilós, una barreja de permeabilitat o drenatge i de fertilitat: és el que hom anomena sòl margós.

    Tota aquesta teoria és molt interessant però quin sòl tenim nosaltres?
    Una forma de conèixer la composició del nostre sòl és fer-ne una analítica a través de l'examen a un laboratori. Això no obstant veiem tot seguit procediments per conèixer sobre el terreny com és el sòl que volem treballar.

    La prova del macarró
    Exercitem la vista i el tacte primer: indiqueu el color (varia de negre a bru), allò que hi ha: els éssers vius, pedres, objectes, etc. i tot seguit agafem un poc de terra a la mà, si el tacte és suau tenim un sòl llimós o argilós, mentre que si n'és aspre el que tenim és una terra arenosa.
    Fem-li la prova del macarró: desfem-la i la banyem. Heu fet fang? És el que volíem, endavant. Podem fer una bola? NO – bé, tenim un sòl sorrós o arenós, que drenarà molt bé i serà bona per als planters, però no reté l'aigua i per tant serà poc fèrtil – o SÍ – té argila, és més fèrtil – .
    Podem fer un cilindre? SÍ – en principi és un bon sòl, té L+A+S, bona estructura, fèrtil i permeable, li agradarà a la major part de les plantes que vulguem conrear – .
    Podem transformar el cilindre en un anell? SÍ – ara ja té massa argila i tot....té solució? Clar que sí, només cal afegir-li matèria orgànica i sorra –

    MATERIAL
    Terra del jardí
    Terra d'altres indrets per comparar
    Aigua
    Taula per comparar sòls
    Font de la imatge: Soil components

    dissabte, 20 d’octubre del 2012

    Què és el sòl?

    En jardineria es pot dir que la superfície amb la qual treballem, allà on practiquem les nostres feines i on viuen o poden viure les plantes és el sòl, amb accent obert sobre la o per diferenciar-lo de l'estel. És allò que anomenem terra de conreu, composada per matèria orgànica i partícules minerals.
    D'on prové la matèria mineral? De la descomposició de les roques, alterades per l'acció dels agents meteorològics i dels éssers vius...
    I la matèria orgànica o humus? La conformen els residus dels éssers vius.
    Els espais que pemeten la integració de la matèria orgànica en el sòl són els porus, igualment importants, perquè per ells circula l'aigua i l'aire.
    Hi ha alguna cosa més? Sí, hi ha éssers vius que tenen l'interior del sòl com la seua llar: hi ha microbis, insectes, fongs, cucs, etc.... i no cal oblidar les arrels de les plantes, de les quals nosaltres en veiem només la part aèria i no la xarxa d'arrels que mantenen oculta de la llum del sòl sota els nostres peus.
    Ja sabem què és... però per a què serveix?
    El sòl té una funció estructural de manteniment, de sosteniment de la planta.
    Mitjançant les arrels les plantes absorbeixen del sòl l'aigua, aquesta arriba al sòl per precipitacions, per via subterrània o de forma artificial per reg.
    El sòl millora l'absorció d'oxigen que permet el creixement de les plantes, així com l'arribada de nutrients.
    El sòl alberga gran quantitat d'éssers vius necessaris per al desenvolupament de les plantes.
    En els nostres conreus volem la fertilitat del sòl, per la qual cosa no és interessant voltejar massa la terra, car la part més fèrtil quedaria soterrada.

    Pel que fa a vocabulari hom distingeix en jardineria entre substrat: sòl que es troba en recipients on creix i viu la planta i la resta de sòls.
    Font de la imatge: The soil biota

    Preparem el terreny?

    Ens trobem davant un terreny ple de brossa de tot l'estiu. Cal desbrossar, retirar les males herbes d'arrel, però també plàstics, papers i pedres que s'hi han acumulat.
    Es pot fer servir una desbrossadora o l'aixada (en jardins menuts).
    Ens interessa conèixer la profunditat del sòl fèrtil. En cavar ens hauríem de trobar amb diferents capes de sòl: la superficial, on la majoria de les plantes desenvolupen les arrels, tot seguit hi haurà més pedres, més arenosa, una capa que permet drenatge i per fi la roca mare o el formigó. En funció d'aquesta profunditat podrem sembrar un o un altre tipus de plantes.
    En cas que només trobem argila abans d'arribar a la superfície dura cal aportar uns centímetres de terra vegetal (deu o vint).
    Una volta tallades les males herbes  fem un muntó amb les herbes més grans i l'herba menuda la recollim amb el rascle. Aquesta brossa la farem servir per fer compost.
    Les pedres recollides les podem situar al voltant dels arbres.
    Llaurem el terreny (la profunditat varia en funció del que tenim previst plantar). El terreny haurà quedat desigual, per la qual cosa caldrà usar el rascle per igualar el terreny.


    MATERIAL
    Aixada
    Rascle
    Corbella
    Carretó o bolquet
    Cabàs
    còmics de preparació del terreny