Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 3.4 Plagues i tractaments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 3.4 Plagues i tractaments. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de juny del 2016

Insectari i herbari virtual




Els i les alumnes de FPB han elaborat  un registre del que podem trobar als jardins i hort del centre amb codis QR per poder accedir de forma senzilla. Aquesta és la seua presentació del projecte:

dijous, 25 d’abril del 2013

Investiguem sobre trastorns, malalties i plagues

A partir de l'experiència dels i de les alumnes en el món de la salut de les plantes completem ací els coneixements per defensar el jardí de plagues i malalties.
Amb allò observat i la recerca intentem desxifrar la simptomatologia per tal que ens duga a les causes de la manca de salut per tal de fer tot allò que està a les nostres mans per eradicar-la.
Incidim en factors ambientals causants d'alteracions i en la importància de mantenir al nostre equip la fauna auxiliar que ens ajuda a acabar amb les plagues.

Qüestionari

dijous, 18 d’abril del 2013

Què és una plaga?

De forma ràpida i en el món de la jardineria hom entén per plaga la proliferació d'un organisme viu o un virus que ataca les plantes. També tenim malalties no parasitàries, produïdes aquestes per causes fisiològiques: pocs nutrients, o també massa o fins i tot fenomens meteorològics.
Una planta que no està sana, que pateix plagues o malalties manifesta un seguit de símptomes, com ara:



Activitat: amb ajuda del dibuix inicial (planta+fulla) indica amb colors la simptomatologia bàsica que podem torbar en les plantes d'un jardí i que hem tractat a la sessió inicial de plagues i malalties.

dijous, 4 d’abril del 2013

L'estudi del meu conreu


Un pas més en les parades en crestall és plantar i fer un estudi de tot allò que ens cal conèixer sobre la varietat a conrear. Recordem que cada parada té dues franges de conreu a banda i banda del corredor central de plantes aromàtiques. En cada franja caldria ubicar una varietat hortícola concreta, bé que en determinats casos fem servir les tota la parada per al mateix conreu. El que importa del mètode és mantenir la regla de les famílies.



  1. Les solanàcies (tomates, pebreres, albergínies, etc.) ocupen tota una parada.
  2. Les umbel·líferes amb les liliàcies (carlotes, api, api-rave, etc. / cebes, porros, alls, etc.)
  3. Les lleguminoses amb les crucíferes (pèsols, faves, etc. / cols, ràvens, naps, etc.)
  4. Les compostes amb quenopodiàcies i cucurbitàcies (carxofes, escarola, enciams, endívies, etc. / remolatxa, espinacs, bledes, etc / cogombres, carbassons, etc)
El treball que cal fer és cercar informació a propòsit del nostre conreu i fer comentaris al voltant de l'observació setmanal del desenvolupament de les nostres plantes en la fitxa que s'enllaça.

Fitxa d'observació del meu conreu

divendres, 29 de març del 2013

D'arbres caiguts


El company Toni Fullera ha compartit amb nosaltres unes imatges d'una gran i antiga carrasca de Benassal que l'última nevada va esgallar. A la presentació de diapositives podem veure com era la carrasca abans que el pes de la neu sobre la seua capçada partira el tronc.
Hem llegit al bloc d'Amics dels arbres que als parcs i jardins de Barcelona cau, per terme mig un arbre al dia, entre d'altres motius per la meteorologia i les plagues. En el cas de les plagues tenim a Castelló un trist exemple amb les palmeres i l'efecte que sobre elles fa el morrut (Rhynchophorus ferrugineus).
 

 
Autor de les imatges: Antonio Fullera

diumenge, 11 de novembre del 2012

Què li passa als xiprers?

El nostre institut disposa de 5 galeries interiors de 2 x 3,5 metres. Hi ha terra coberta per tela i pedres decoratives blanques que en conjunt frenen l'aparició de males herbes. Enmig de cada galeria hi ha xiprers (Cupressus sempervirens) d'uns 3 metres que presenten  problemàtiques que els i les alumnes havien de solventar i que no es dóna als xiprers que hi ha a l'exterior, a les zones enjardinades del centre.


  • Extrem superior dels xiprers tort i caigut
  • Diverses parts seques, de color marró


L'alumnat ha de trobar les causes i buscar-ne solucions.
Aquestes són les possibles causes que han trobat i les possibles solucions.
Els i les alumnes duen a terme la solució que han trobat i restem a l'espera de quin o quins seran els efectius.

Possibles causes i solucions proposades:
  • Els xiprers són sensibles als fongs que els assequen. Solució: Apliquem un fungicida per solucionar-lo i després fumigacions anuals amb fungicida basat en coure.
  • No els dóna prou el sol i els falta ventilació. Podem retirar les parts amarronades amb les mans, i evitem que apareguen malalties però seguirà faltant sol i ventilació.
  • Si l'emmarronament comença dels extrems cap a l'interior és falta de magnesi en el só. El magnesi fa falta per a fer la fotosíntesi ja que és un dels components principals de la clorofil·la. Solució: Alcem un poc la tela i les pedres i afegim magnesi al sòl.
  • Hem trobat teranyines i alguna mosca blanca. Solució: Apliquem un insecticida ecològic, com el sabó potàssic, efectiu contra mosca blanca, aranya roja, pugó, etc.
  • Poden estar assecats per falta d'aigua, per això l'extrem està tort. Han passat tot l'estiu sense aigua. Caldrà regar-los més però no molt que no és bo i amb el temps es recuperaran. 

Material
Llibres de consulta
Internet
Fungicida
Sabó potàssic
Magnesi
Font de la imatge: La fotosíntesis