divendres, 22 de febrer del 2013

En col·leccionem?

Comencem amb una endevinalla:  li agrada viatjar, però de forma econòmica i sostenible, per l'aire, per l'aigua, amb animals i hi ha que pot arribar a dormir 3000 anys.


Què és? És senzill, són les llavors i per familiaritzar-nos més amb elles cada alumne elaborarà una xicoteta col·lecció de llavors amb la funció de renovar un jardí.

Què és una llavor? D'acord amb l'IEC, és un germen pluricel·lular, sovint tancat dintre d'un fruit, que, un cop madura i es desenvolupa en condicions adequades, dóna naixença a una planta. Les llavors són estructures composades per l'embrió i els teixits de reserva protegits per una coberta, la testa. En fecundar-se la corol·la i el calze de la flor es panseixen, s'assequen i cauen mentre l'òvul fecundat es transforma en llavor. La dispersió de les llavors permet la germinació d'aquestes ben allunyades de la planta mare.


La nostra enemiga és la humitat, perquè les fa germinar i és per això que el primer pas és deixar-les assecar després de collir-ne els fruits.

  1. Primer crearem una fitxa de recollida, que pot incloure: lloc de recollida, amb coordenades GPS per als més agosarats, número de referència que serà el mateix per a emmagatzemar la llavor, nom de la planta, data de recol·lecció, dibuix del fruit i de la llavor i nom. El que s'inclou o no depèn de les funcions i a la complexitat o formalitat que anem a donar-li a la col·lecció.
  2. Separem la llavor del fruit al laboratori amb tisores, pinces, bisturí, morter....amb molta cura de no fer malbé les llavors
  3. Assecarem les llavors a l'aire. Podem ajudar-nos amb bosses que lleven la humitat
  4. Les separem i etiquetem amb tubs o bosses. Ajuda a conservar-les bosses se silicagel, com les que conserven els aparells elèctrics.
  5. Plantem les llavors en l'època que pertoca.

Material
Pots de recol·lecció o bosses
Fitxa
Llavors de fruits secs i carnosos






Estalviem energia?

Els i les alumnes de 1r de PQPI participen en l'activitat de Gas Natural "L'energia, el medi ambient i tu", amb nocions bàsiques d'estalvi energètic, esgotament de recursos naturals i energies renovables.
Són molts els factors que tenen incidència directa en la temperatura de l'interior d'un recinte. Crea un centre des de diferents opcions constructives per veure com pots estalviar més energia. Comença ací.
Aula d'energia

dimecres, 20 de febrer del 2013

dijous, 14 de febrer del 2013

Comencem amb els jardins comestibles?

Amb l'hivern aprofitem per preparar el terreny i enllestir les parades en crestall. Després de visionar diferents videos que ens introdueixen a la dinàmica i als fonaments de les parades passem al disseny de plànols i disposició a 2 de les parcel·les de l'hort del centre.




Les parades en crestall  (Gaspar Caballero) permeten treballar la terra amb uns superfície de terreny mínima,sense productes químics, amb un estalvi d'aigua considerable, sense pesticides i amb el mínim de treball de sembrat. Un sistema que minimitza el manteniment i maximitza la producció d'uns forma respectuosa amb el medi ambient.

Què és un hort ecològic? Quan treballem sense verins químics ni fertilitzants sintètics fem un treball respectuós amb el medi que ens envolta. 

Què són els jardins comestibles? Quan al concepte de jardí  li afegim plantes que ens donen alguna part comestible obtenim aquesta nova idea. 

Parada: rectangle d'1,5 metres d'ample per 3 o 6 ( múltiple de 3) metres de llarg agrupats de 4 en 4 per seguir un cicle de rotació de 4 anys en els conreus. Inclou rajoles o taulells (o semblant) d'aproximadament 42x24 cm on xafar (corredor central de 30 cm) i dos tubs de regatge gota a gota (3/8 cada 20 cm) en forma d'U a banda i banda de les rajoles o bé tub exsudant.

Crestall: Cobriment de compost d'uns 2 cm que es distribueix sobre la parada, no s'ha de remenar ni xafar, que vol imitar la fullaraca que nodreix el bosc i que a poc a poc va aportant nutrients al sòl inferior. Els avantatges són que redueix les pèrdues per lixiviació i el risc que es podresquen les arrels d'allò conreat.

4 tipus de parades per famílies:
  1. Solanàcies (tomates, pebreres, albergínies...)
  2. Umbelíferes i Liliàcies (carlota, api, .../ cebes, porros, alls...)
  3. Llegumionoses i Crucíferes (pèsols, faves, .../ cols, ràvens, naps...)
  4. Compostes, Quenopodiàcies i Cucurbitàcies (enciam, endívia... / remolatxa, espinacs, bledes.../ cogombre, carabassa...)

La rotació permet que no es malversen  nutrients així com evitar les plagues amb depredadors naturals, a la qual cosa  contribueixen les plantes aromàtiques i flors que plantem entre les rajoles del passadís central.

De què serveix encoixinar els passadissos entre parades?
L'encoixinament  (mulching, acolchado) amb palla manté la humitat i la vida microbiana del sòl, així com que ens enfanguem en xafar. Això sí, alerta amb el vent que no és amic de la palla!

Imatge de Sergio Ruiz

dimecres, 13 de febrer del 2013

El llibre de les solucions

Gràcies a la proximitat del centre a la UJI, al llarg del curs hem fet dues visites al jardí dels sentits de la Universitat, com ja hem esmentat en el bloc. Els i les alumnes han desenvolupat diverses activitats d'investigació i treballs de recerca a propòsit de la flora d'aquell jardí. Ara, com aquell qui fa un encreuat i quan el té resolt comprova allò que ha emplenat amb les solucions, els i les alumnes de 1r de PQPI poden revisar allò treballat al llibre que ahir per la vesprada va presentar a la Llotja del Cànem de Castelló el company de l'IES Joan Baptista Porcar, Ricard Pitarch: Guia de la flora ornamental de la Universitat Jaume I. Enhorabona!

dilluns, 11 de febrer del 2013

Com fem esqueixos?

Les plantes aromàtiques ens aporten molts avantatges: resistència als canvis, a plagues, a malalties, flaires variats, verdors tot l'any...Són aquelles amb principis actius formats per essències sovint de caràcter oliós. Tota planta aromàtica és medicinal (fabrica principis actius) però no totes les medicinals són aromàtiques.
Podem reproduir-les per multiplicació vegetativa amb un fragment d'una branca d'uns 15 cm. Necessitem que desenvolupe arrels, per la qual cosa podem col·locar-la en principi  amb arena o vermiculita en safata que evita que es prodresca la tija abans que isca l'arrel)
Triem plantes sanes i ben formades, i d'elles els millors brots del darrer any. Fem un tall net als brots i eliminem la punta si volem evitar el creixement en vertical.
Eliminem ara les fulles inferiors (com a molt fins 2/3 inferiors) i el plantem en el substrat esmentat fins les primeres fulletes que hem deixat sense tallar.
Soterrem un mínim de 2 nusos (gemmes adormides que fàcilment generen noves arrels, són cicatrius a la tija). Podem fer servir hormones d'arrelament (auxines) per assegurar el procés, en cas de ser líquid com l'emprat per nosaltres submergim l'esqueix uns segons abans de plantar (AIB àcid-3-indolbutíric).
Cal regar tots els dies amb polvoritzacions fines per afavorir la hidratació, car l'aigua pujarà per simple difusió i capil·laritat). Podem prevenir els fongs amb decocció de cua de cavall (Equisetum arvense) una volta a la setmana.
En una vintena de dies (si bé depèn de l'època de l'any i del fred)  els esqueixos han arrelat i amb cura els trasplantem a un cossiol amb substrat que porte ja nutrients (sorra, torba i humus)

Material
Esqueixos de plantes aromàtiques
Tisores de podar
Sorra o vermiculita
Safata
Cossiol
Compost
Hormones d'arrelament

Qüestionari

dimarts, 5 de febrer del 2013

PQPI compromés

Els i les alumnes de 1r de PQPI participen en la coordinació del projecte de foment del reciclatge en el centre. Fomenten l'ús dels distints tipus de contenidors i la recollida selectiva dins de cada aula i setmanalment i per torns  realitzen  les tasques necessàries perquè el centre recicle i reutilitze al màxim de les seues possibilitats.
A més a més, a petició pròpia i amb molt de seguiment per l'alumnat i el professorat del centre fan la recollida de taps de plàstic en benefici de Yaiza.

dijous, 31 de gener del 2013

Què treballem després de visitar Leroy Merlin?

Conèixer bé les ferramentes pròpies de la feina a realitzar és un dels objectius de qualsevol professional. Els i les alumnes del PQPI havien treballat les ferramentes des de distintes activitats: fitxes descriptives, dossiers, vídeos, l'ús de les ferramentes que hi havia al centre i comprades enguany. Tanmateix la millor forma de conèixer cada eina  és anar on hi ha per comparar i així vam visitar una de les empreses de Castelló que es va oferir.
Els especialistes en la secció de jardineria els van fer una visita guiada i molt ben explicada amb una informació molt més fàcil d'assimilar comparant in situ distintes ferramentes i maquinària.
Van descobrir múltiples aspectes interessants, com ara:

  • la importància del par motor a l'hora de triar maquinària de jardineria
  • la diversitat de qualitats en ferramentes de mà, com la importància del titani a les ganivetes i de la fibra als mànecs
  • la densitat de les fustes, el composite o el tractament necessari (sulfat de coure)
  • importància de l'ergonomia en la maquinària de jardineria
  • diversitat de materials i estructures en sistemes de regatge
  • fertilitzants i tractaments
  • varietat de gespes, propietats i adequacions a cada espai de treball
  • metodologia per a triar un bon substrat

Gràcies al personal de Leroy Merlin per les atencions rebudes, a Ana per la gestió de la vista i a Carlos i a Ignacio per les explicacions i les respostes a les múltiples preguntes d'un alumnat que va viure les descripcions amb molt d'interès.

Material
Redacció dels aspectes a destacar de la visita en Google drive
Reflexió sobre allò aprés i el que més els ha cridat l'atenció



dimarts, 29 de gener del 2013

Redreçar arbres de 4 metres?


Redreçar és, d'acord amb el diccionari, tornar a posar dret (allò que s’havia corbat, torçat, guerxat, inclinat o ajagut). Redreçar allò que s’havia corbat, torçat, guerxat, inclinat o ajagut, recuperar la seva posició inicial.

I ens diu la wikipèdia que Tipuana tipu (Tipuana o Acàcia de flor groga) és un arbre de la família Fabaceae (Papilionàcia).
És originari del Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai.
És un arbre semicaducifoli (les fulles cauen molt més tard que en altres caducifolis), corpulent, de 10-15 m de altura, resistent i de ràpid creixement.
Les flors són grogues i els fruits en sàmara.
És molt utilitzat com a arbre ornamental.

Quan barregem aquests dos termes "redreçar" i "Tipuana" ens trobem amb la feinada que apareix a les imatges.

dimarts, 22 de gener del 2013

Què és això de l'asprat?


El diccionari defineix l'asprat com l'acte de posar aspres a les plantes o als arbres tendres. L'aspre és un pal o una canya plantat a terra per a sostenir arbres, alguns arbustos i plantes enfiladises. En castellà es coneix amb el nom d'entutorado. Els pals o aspres (tutores) solen ser de fusta tractada de pi, d'acàcia i fins i tot de bambú, en funció de l'espècie a asprar. El tractament amb autoclau serveix perquè suporte i assegura la durabilitat en el temps a la intempèrie, així com el protgeix de fongs, molts insectes i de la humitat.

Els pals impedeixen el fregament del tronc en tant que es troben allunyats d'ell, compensen els efectes del vent, eviten el moviment de terra i allunyen hom que el moga i faça que l'arbre no tinga un creixement vertical. És per això que es recomana que els arbres romanguen entutorats des de la plantació fins que estiguen del tot consolidats. S'han de col·locar a una profunditat de, com a mínim 1,5 parts la profunditat de l'arrel, sense danyar aquesta.
Per enllaçar l'arbre als pals fem servir enllaços elàstics que permeten el moviment de l'arbre mínimament amb el vent i canvis de l'arbre amb la temperatura i la humitat, però també cinta de persiana, car és ampla i no danya el tronc com faria una corda. Fem servir a més a més plàstics amb interior d'aire que envolten el fragment de l'arbre a nugar i minimitzen la pressió de les corretges. Els arbres de poca edat tenen poca escorça i la pressió afecta la seua formació.
Una altra solució és endreçar l'arbre amb vents, per a la col·locació dels quals també calen proteccions perno danyar-lo.
Cal un manteniment de tensió periòdic i cal vigilar-ne l'endreçament en cas de pluja, de molt de reg o de fort vent.

"Com més edat té un arbre més difícil és redreçar-lo" E.C.

Font imatge: paperblog

dijous, 17 de gener del 2013

Què treballem en la visita a un jardí?

Visitem el Jardí dels Sentits de la UJI per a realitzar inventaris bàsics dels elements vegetals que formen part del jardí, així com d'infraestructures, equipament i mobiliari, identintificar les principals espècies de plantes utilitzades, citar els elements de construcció emprats i interpretar croquis de jardineria, situar-se i localitzar en plànol mobiliari i espècies vegetals estudiats.
Aquest jardí  inicia el camí cap al campus universitari.38 bardisses diferents i una cinquantena de  tipus d’arbres que formen el bulevard central de la UJI. El jardí està distribuït en sis zones, cada una amb la seua finalitat:
Acollida: introdueix el vianant al jardí dels cinc sentits. L’arbre Grevillea robusta dóna la benvinguda i es plantava, des del segle XV, davant de llocs dipositaris de l’estudi i el saber. Disposa d'un  espai central amb bardisses baixes.
Olfacte : plantes aromàtiques i medicinals més comunes en quadrícules,  amb petits tarongers xicotets, en-
carregats de contribuir al propòsit de  l’olfacte amb rosers, boix, murta o Pittosporum. Al centre, una línia de tarongers amargs.
Gust :fruiters (magraners, pereres, ametlers, bresquilleres). També s’hi pot troba un quiosc de refrescos i sucs. Una olivera dóna pas a la zona del tacte.
Tacte :el sentit del tacte es potencia amb una mostra de troncs d’arbres per a fer partícips de les diferents textures de les fustes, així com una mostra de pedres de llocs propers a Castelló. Hi ha alzines, nogueres, roures, faigs, i d'altres més xicotets com grèvols, ginebre o margalló. Els pins silvestres, que continuen fins la zona següent contenen nius simulats.
Oïda - Populus tremula, pollancres amb un únic punt de contacte entre el pecíol i el limbe de les fulles, de manera que, a la menor brisa, totes les fulles de l’arbre  produeixen so. Els bambús també transformen en soroll el vent.. Tot  es potencien amb el so de l’aigua. A l’aigua més tranquil·la, uns salzes i un xicotet estanc natural, amb la fauna i flora aquàtica típica.
Vista : coníferes de gran envergadura, Cedrus deodara, els Pinus canaeriensis, l’Araucaria excelsa o el Ginkgo biloba. La Grevillea robusta, inicia i posa fi al recorregut.
Una de les activitats consisteix a localitzar en un plànol al protafoli les espècies treballades, cercar fotos, noms populars i elaborar així una fitxa de lesespècies més emprades.
Material
Plànols del jardí
Informació de les espècies vegetals (llibres, Internet)

 





dimecres, 16 de gener del 2013

Jardins inspirats en els anys 60

L'any 2012 es van complir 50 anys de la publicació del primer disc dels Beatles. L'IES Bovalar ha volgut durant el present curs recuperar els anys 60 com un conjunt d'activitats transversals. Des de 1r de PQPI hem participat amb el disseny d'un jardí basat en la iconografia dels anys 60 i del resultat n'hem fet una exposició a la Biblioteca del centre.

Hem treballat l'ús de plànols i croquis en jardineria i la simbologia i la interpretació de llegendes per tal que siguen capaços d'interpretar la informació continguda en un plànol, localitzar sobre el terreny els elements del jardí segons un plànol facilitat i representar sobre el terreny figures geomètriques senzilles.

Material
DIN A3: plànol i llegenda
Colors
Cartolina (opcional)
Accés a catàleg d'espècies emprades en jardineria