Riscos i prevencions en jardineria

Quan revisem la documentació que fa referència a la Prevenció de Riscos Laborals de qualsevol empresa vinculada al món de la jardineria trobem un llarg llistat de riscos i mesures preventives organitzades per espais, instal·lacions o personal implicat.

Per treballar amb aquest tipus de documents i fer la seua lectura i presentació més amena optem per distribuir els materials i treballar-los de forma individual o en grups per tal de fer després una presentació de cadascun dels experts en un dels apartats de la prevenció de riscos.
És obligació de l'empresa evitar els riscos, els danys, els accidents i les malalties professionals. La Llei de prevenció 31/1995 ho assenyala i estableix l’'obligació de gestionar activitats de prevenció i de protegir els seus treballadors i treballadores. El coneixement dels riscos laborals del sector permet treballar amb bones i segures pràctiques i evitar malalties professionals i accidents.

Activitat: A partir de la recerca de documents que indiquen el Programa de PRL de diferents empreses de jardineria es dissenyen un seguit de targetes informatives, en una cara el risc estudiat, amb un dibuix explicatiu i en l'altra cara les mesures preventives (si no hi caben fem  servir tantes targetes per risc com calga) amb un dibuix d'alguna de les mesures que més ens criden l'atenció.

Enllestides les fitxes cada alumne/a expert/a en un cert nombre de riscos fa una exposició explicant els seus dibuixos i el disseny del seu treball.

Enllaç relacionat amb PRL que ens ha fet arribar la Conselleria de Sanitat:
Revista Viure en Salut 94 (pdf): Prevenció, assistència i rehabilitació dels problemes de salut d'origen laboral

Com es preparen les roses de Sant Jordi?

Aprofitem el Dia del Llibre, el dia de sant Jordi, 23 d'abril que les floristeries de la ciutat incrementen la seua venda de roses (fins i tot les llibreries de Castelló regalen roses per la compra d'un llibre aquest dia) per fer un estudi de la presentació que es fa per a l'exhibició en el punt de venda dels centres de jardineria.
Les parelles es regalen una rosa roja i un llibre per aquest dia.  El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor.

Activitat: visita un parell de floristeries i explica com s'exhibeixen les roses per al dia de sant Jordi i com es preparen per a la venda. Esbrina quin és l'origen d'aquestes flors i descriu les tècniques de protecció per al seu transport fins al centre de jardineria.

Què és una plaga?

De forma ràpida i en el món de la jardineria hom entén per plaga la proliferació d'un organisme viu o un virus que ataca les plantes. També tenim malalties no parasitàries, produïdes aquestes per causes fisiològiques: pocs nutrients, o també massa o fins i tot fenomens meteorològics.
Una planta que no està sana, que pateix plagues o malalties manifesta un seguit de símptomes, com ara:

Activitat: amb ajuda del dibuix inicial (planta+fulla) indica amb colors la simptomatologia bàsica que podem torbar en les plantes d'un jardí i que hem tractat a la sessió inicial de plagues i malalties.

La importància del diari de la sessió

El diari de  sessió el fem servir des de l'inici del curs. Cada alumne/a l'escriu en l'últim moment de la sessió (els primers dies de classe, per avesar-se al procés) o a casa (posteriorment). L'escrit respon a quatre qüestions bàsiques:

• Què he après avui? Avui hem vist...
• Com ho he après? 
• Què he entès molt bé?
• Què no acabe d'entendre? 

Serveix d'autorregulació per part de l'alumnat, els llegim a l'aula i/o els lliuren al professor. "És a través del diari que l'alumne reflexiona sobre els encerts i les dificultats i l'ensenyant rep una informació útil per ajudar a corregir" *.

Aquest procés, ben útil a l'ESO i al Batxillerat serveix, a més a més  al PQPI com a pràctica diària per a   confeccionar en el període de pràctiques (FCT) el Full setmanal de seguiment de l'alumne/a (Annex V), on s'han d'indicar jornada a jornada:

• Activitat o activitats realitzades
• Orientacions rebudes per a dur-les a terme
• Temps dedicat
• Observacions

Aquest document, signat per l'alumne/a, que n'és l'autor/a és especialment important per a l'autorregulació i l'avaluació, el signen també el professor tutor, que fa seguiment de les pràctiques i l'instructor de l'empresa i és conservat en l'expedient de l'alumne/a.

*SANMARTÍ, N. (2011) Evaluar para aprender, evaluar para calificar.

Didàctica de la Biologia i la Geologia Vol. II. Graó. pp 153

La meua empresa virtual

Des de principi de curs cada alumne ha dissenyat una empresa virtual dins del seu porta foli. El projecte, que partia de donar personalitat a l'empresa amb iniciatives, imatge corporativa i propostes de cada alumne arriba ara a la seua recta final amb la creació d'un catàleg de productes de jardineria que inclou informació sobre la utilitat de cada element que es té a la venda, la varietat que hi ha dins de cada peça i els preus de venda al públic que du implícits aquesta diversitat.
L'activitat permet, amb l'ajuda de les visites realitzades al llarg del curs que l'alumnat s'informe de les innovacions tecnològiques i organitzatives del sector en l'entorn immediat i  l'anàlisi de l'activitat a la comarca.
A partir d'un estudi de mercat dels comerços relacionats amb el món de la jardineria, de catàlegs físics i on line hem consensuat un mínim de 10 apartats a tractar:

1. Substrats: universals, específics...
2. Adobs: universals, fruiters, gespa, ...
3. Safates planter
4. Llavors per a gespa
5. Insecticides, fungicides, antiplagues
6. Herbicides
7. Polvoritzadors
8. Ferramentes manuals
9. Tallagespa, escarificador, desbrossadora, retallavora, motoserra, tallabarder, bufadora, biotrituradora,...
10. Reg: mànegues, elements, programadors...

Activitat

Finalitza l'apartat "La meua empresa de Jardineria" del teu portafoli amb un catàleg dels principals productes emprats en jardineria

Dissenyant jardins

Sergio Ruiz ha dissenyat amb smallblueprinter un jardí dins de les activitats complementàries de l'avaluació. El jardí de l'amor és el nom que ha posat al projecte, una combinació de flors i  arbusts amb l'arbre de l'amor, el Cercis siliquastrum, com podem observar a la llegenda.

Font imatge: Sergio Ruiz

L'estudi del meu conreu

Un pas més en les parades en crestall és plantar i fer un estudi de tot allò que ens cal conèixer sobre la varietat a conrear. Recordem que cada parada té dues franges de conreu a banda i banda del corredor central de plantes aromàtiques. En cada franja caldria ubicar una varietat hortícola concreta, bé que en determinats casos fem servir les tota la parada per al mateix conreu. El que importa del mètode és mantenir la regla de les famílies.

1. Les solanàcies (tomates, pebreres, albergínies, etc.) ocupen tota una parada.
2. Les umbel·líferes amb les liliàcies (carlotes, api, api-rave, etc. / cebes, porros, alls, etc.)
3. Les lleguminoses amb les crucíferes (pèsols, faves, etc. / cols, ràvens, naps, etc.)
4. Les compostes amb quenopodiàcies i cucurbitàcies (carxofes, escarola, enciams, endívies, etc. / remolatxa, espinacs, bledes, etc / cogombres, carbassons, etc)

El treball que cal fer és cercar informació a propòsit del nostre conreu i fer comentaris al voltant de l'observació setmanal del desenvolupament de les nostres plantes en la fitxa que s'enllaça.

Fitxa d'observació del meu conreu

D'arbres caiguts

El company Toni Fullera ha compartit amb nosaltres unes imatges d'una gran i antiga carrasca de Benassal que l'última nevada va esgallar. A la presentació de diapositives podem veure com era la carrasca abans que el pes de la neu sobre la seua capçada partira el tronc.

Hem llegit al bloc d'Amics dels arbres que als parcs i jardins de Barcelona cau, per terme mig un arbre al dia, entre d'altres motius per la meteorologia i les plagues. En el cas de les plagues tenim a Castelló un trist exemple amb les palmeres i l'efecte que sobre elles fa el morrut (Rhynchophorus ferrugineus).

 

 

Autor de les imatges: Antonio Fullera

Què treballem en visitar hivernacles?

La visita a les instal·lacions de la UJI ens permet conèixer els hivernacles, emprats per a investigació en la universitat, així com pels i per les alumnes d'enginyeria agroalimentària en posar en pràctica l'ús de noves tecnologies i  sistemes de producció.

Hi ha 500 m2 destinats a la zona d'hivernacles, aïllats amb vidre o amb plàstic, amb sistemes automatitzats de control ambiental (calefacció per a aigua calenta o aire calent, sistemes de refrigeració: aire condicionat, cooling, malles d'ombreig, finestres i sistemes d'il·luminació artificial).
La visita va continuar amb la parcel·la de 1200 m2 per a pràctiques de camp, en la qual amb finalitat docent es mantenen col·leccions de conreus llenyosos (17 espècies de fruiters) i hortícoles per mantenir representacions dels conreus de major importància econòmica.
Per finalitzar vam fer parada especial en la caseta de control del sistema de regatge i fertilització.

Per acabar l'activitat ens cal una redacció de la visita:
crea un document en Google drive.

Podem?

Segons el DIEC podar és traure artificialment les branques supèrflues, malaltes, mortes (d'un arbre) per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, per produir fusta de qualitat. Podem afegir ací d'un arbre o d'un arbust. La definició utilitza el terme artificialment, perquè en un bosc, de forma natural la poda que fa una persona no existeix i hi ha reproducció i creixement. Aleshores, per a què serveix? Amb una bona poda allarguem la vida de la planta, que resulta més vistosa i vigorosa: potenciem la floració, l'estètica, la seguretat i la salut.

Els tipus de poda, de fora general i resumida són:
Poda de formació:  a plantes joves, talls freqüents en branques baixes, per assolir l'alçada i el diàmetre que se'ns demana i perfilar l'estructura de futur.
Poda de manteniment:afavoreix la floració i endarrereix l'envelliment es fa amb l'arbre gran (madur), per triar gemmes i enretirar arrels xucladores (chupones). Consisteix a eliminar les parts de la planta trencades, malaltes o mortes. Reduïm la densitat del brancatge i facilitant l’entrada d’aire i llum.
Poda topiària, ornamental.
Poda de trasplantament, abans de trasplantar, cal compensar les dimensions de l'arrel i la part aèria.
Poda de renovació: regeneren la planta massa gran, és dràstica després de poda de manteniment
Poda contra plaga o malaltia.

Com podem?
El tall ha de ser net. Acurtem les branques tallant per damunt de gemma. Si és grossa deixem una branca abans del tall perquè la saba arribe.Per eliminar la branca molt prop del tronc però deixar un mínim perquè tanque la ferida. Sí que tallem a ras les arrels xucladores.

Quan podem?
Convé podar a l'hivern, hi ha menys perill de plaga, menys circulació per la planta i la major part de les reserves és al troc i a les arrels. A això afegim que hi ha menys tasques en aquesta època. No convé podar en primavera (brotació i floració) i a la tardor (s'acumulen reserves per a l'hivern i es pot alterar).
Dit això, les espècies de fulla perenne s'entén que es puguen podar al llarg de l'any menys en el període de floració.

Quines ferramentes fem servir?
Per a realitzar la poda d’arbustos farem servir tres tipus d’eines manuals

- Tisores de mà (per fer talls fins 2,5 cm)
- Tisores franceses (per fer talls de 2,5 a 5 cm)
- Xerrac (per fer talls de més de 5 cm)
Totes les ferramentes han d'estar en perfecte estat de neteja, conservació i desinfecció.


Qüestionari

Poda d'arbres. Jardineria pública
Poda d'arbustos. Jardineria pública
Apunts de plantació, poda i gestió estructural de l'arbrat urbà. Associació espanyola d'arboricultura. Quaderns d'arboricultura 1 (pdf)

Càlcul de materials del sistema de regatge

Enllestit el regatge gota a gota a les 9 parades en crestall. Fet el disseny i calculat tot allò necessari (qüestionari) ja  és funcional el sistema de regatge de les parades.

Qüestionari

Imatge de Sergio Ruiz

Enllestida la col·lecció de llavors

Col·lecció de llavors
S'han classificat les llavors en quatre grups: les llavors que s'emporta el vents, aquelles que es mengen i es dispersen amb excreme.nts, aquelles que s'enganxen als animals i les que s'emmagatzemen com aliment


 La dispersió de llavors - o disseminació - és el moviment o transport de les llavors lluny de la planta mare. Les plantes tenen una mobilitat limitada i per tant depenen d'una varietat d'estratègies de dispersió per al transport dels seus propàguls incloent els vectors, siguen abiòtics o biòtics.

Una mostra de diferents llavors (xtec)