dimarts, 30 d’octubre del 2012

Compost...un pacte amb bacteris?


Les plantes necessiten nutrients per al seu desenvolupament. Aquests nutrients els agafen del sòl.  Cal que ens assegurem que al sòl sempre hi ha nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K). Per restablir la riquesa del sòl podem afegir productes químics o bé  utilitzar mètodes naturals: que el terreny es recupere sol, és a dir, no el conreem (guaret) o emprar rotació de conreus, que se solen fer servir en agricultura, o bé aplicar matèria orgànica: fem o compost que comprem o que fem nosaltres mateix.
Per passar de matèria orgànica (restes vegetals fresques i seques, paper de diari,  roba vella, restes de menjar, restes de cafè...) ) a compost ens cal l'ajuda d'uns éssers vius microscòpics: els bacteris.
Com pactem amb els bacteris? Per cada 100 kg de matèria orgànica obtenim 30 kg de compost...ells se'n porten una bona part de premi.
Recordeu una pel·lícula que es diu “Els Gremlins”? Eren unes mascotes de ficció que de no complir-se unes regles bàsiques es transformaven en éssers perillosos. Doncs amb els bacteris que fan compost  hi ha també unes normes que cal recordar:
- no podem fer servir carn i ossos ni peix i espines, ni derivats de la llet, ni greix ni llevats
- no podem utilitzar revistes, perquè la tinta de color els mata
- la matèria orgànica que introduïm ha de ser tant variada com siga possible
- cal remenar perquè tot es podrisca alhora
- cal oxigen perquè respiren els microorganismes: cal que el conjunt estiga ventilat, altrament es podrirà , farà pudor, és la descomposició anaeròbia, que  hem d'evitar
- cal mantenir un 50% d'humitat, si hi ha més no deixarà passar l'aire i si hi ha poca no poden acedir els bacteris

Dia 0: fem un muntó amb les restes vegetals (eliminem els més grossos) i les tallem. En cas de disposar d'un trituradora el procés se simplifica.
Dia 8: ja podem introduir les restes verdes a la compostadora., així com restes de matèria orgànica variada de què disposem Cal remenar les restes, el primer mes una volta per setmana, després més espaiat.  Omplim en capes, alternem restes amb compost madur, terra de jardí i per accelerar el procés afegim activador de compost). Cal remullar, sense amarar el conjunt i disposem a l'ombra.
Mesos (menys amb calor i més amb fred):  Farà olor a terra humida i el color serà marró fosc. La temperatura haurà anat disminuint des dels 60º dels primers  moments.  Garbellem i els trossos que no passen el garbell tornen a la compostadora.

MATERIAL
Tisores per a trossejar les restes més grosses
Mànega per remullar, o arruixadora
Eines per a remoure i foradar la pila de compost: pala o llistò
Cabàs
Carretó
Garbell
Compostadora: caixa o contenidor. També es pot fer en un munt, però ocupa més espai i no està tant protegit.
Font imatge inferior Compostador amb palet

dijous, 25 d’octubre del 2012

Què ens diu la temperatura del sòl?

Volem saber si la temperatura del sòl varia segons la textura, el lloc, la profunditat, l'hora del dia i l'oratge que fa.
Allà on més varia la temperatura és a la superfície, on hi arriba la llum del sol durant el dia. De nit es refreda. A la part més fonda això no ocorre, el sòl no incideix de forma directa i les variacions de temperatura seran menors.
Això és important?
Molt, perquè ens condicionarà la germinació i el desenvolupament de les plantes, i això implica que  ens condicionarà i molt tot allò que plantem.
Es tracta que prenguem diferents mesures a indrets distints del nostre jardí, de superfície i en profunditat, en diferents hores del dia i amb varietat de climes per tal de comparar i analitzar els resultats.

MATERIAL
Terra del jardí
Terra d'altres indrets per comparar
Termòmetre
Rellotge
Plànol del jardí
Taula de resultats

Font de la imatge: alibaba

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Com s'ordenen les partícules del sòl?


La part mineral del nostre sòl està composta per partícules de mides molt diferents. Hi ha llim, argila i sorra (L+A+S), hi ha pedres de diferents mesures i entre aquesta part mineral hi ha porus amb aire, amb aigua, hi ha matèria orgànica, hi viuen éssers vius....
El sòl es distribueix en capes que hom coneix com horitzons, fàcils de distingir per exemple quan per la carretera veiem un tall en la muntanya que s'ha dut a terme per a la construcció d'aquesta: veiem bandes de diferents colors, capes...això són els horitzons.
De forma simple hi ha horitzó A a la part mineral superficial, format en gran part per aportacions  de matèria orgànica, hi ha el B, horitzó mineral format en l'interior del sòl i hi ha el C, poc afectat per processos edafogènics, excepte meteorització o hidromorfisme que en posar-lo en aigua, si és consolidat s desfà i si és humit en camp es pot cavar: pot tractar-se també d'una capa de grava. Baix hi ha l'horitzó R, roca consolidada subjacent , massa dura per trencar-la amb la mà, cal pic per trencar-la.
Volem comprovar perquè trobem un sòl estructurat en capes diferents i no hi ha una barreja que ho conforme tot.
Introduïm en un vas de precipitats sorra, terra fina i grava fins la mitat (1/2).
Omplim d'aigua les tres quartes parts del vas (3/4)
Remenem durant 2 minuts
Ara les partícules estan barrejades o es queden en capes? Per què?
Fem el mateix amb la terra del jardí i amb d'altres.
Per què es desprenen bambolles? Perquè el sòl conté oxigen, necessari per a les arrels de les plantes. És per això que voltegem superficialment la terra (escardes), per airejar el sòl i renovar-ne l'oxigen.

Aprofitem l'activitat per explicar més un altre tipus de sòl. Hem vist diferents tipus de sòl, com el sòl sorrenc, l'argilós, .... hi ha també el rocallós o calcari, de color groguenc. Com el seu nom indica la roca que l'origina és la calcària. És un sòl que produeix mancances de nutrients en impedir-ne la incorporació , a més de tenir un ràpid assecat.

MATERIAL
Sorra
Terra fina
Grava
Aigua
Terra del jardí
Terra d'altres indrets per comparar
Espàtula o vara de vidre
Vas de precipitats
Taula de resultats

Font de la imatge: Integració dels éssers vius

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Com influeix el pH en el nostre sòl?


El pH ens diu si el sòl és àcid (pH<7), neutre (pH=7) o alcalí (pH>7). D'un de neutre les nostres plantes podran agafar millor els nutrients. Altrament no a totes les plantes els agrada viure en la “neutralitat”. L'àcid fa goig a la gespa o als fruiters, per exemple. L'alcalinitat la podem rebaixar amb torba i l'acidesa amb calç (CaCO3). Allò que afegim per canviar les característiques del sòl s'anomenen esmenes.

La prova del pH
Desfem la terra tant com ens siga possible i la introduïm el vas de precipitats.
Quant de sòl ens cal? Omplim un terç del vas, amb això hi ha prou (1/·3)
Afegim ara aigua destil·lada fins omplir el vas (2/3)
Remenem amb l'espàtula i deixem que s'estabilitze.
Introduïm l'extrem d'una tira de paper indicador (de tornassol) i comptem fins a 5.
En funció del color que aparega al paper sabrem si és àcid o alcalí comparant amb la gama de colors que apareix en la caixa de les tires de paper.

MATERIAL
Terra del jardí
Terra d'altres indrets per comparar
Vas de precipitats
Aigua destil·lada
Espàtula o una cullera
Paper indicador de pH

Disponibilitat de nutrients per  a les plantes en funció del pH del sòl
Font imatge inferior:  enciclopèdia.cat:  sòl

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Tots els sòls són iguals?

A simple visa sembla que no, hi ha de més obscurs, de més clars.... Hi ha un seguit de propietats que diferencien uns sòls d'uns altres:
La textura o fracció mineral: la defineixen les proporcions que hi ha de partícules de diferent mesura: llim, argila, sorra (L+A+S) i en determina la permeabilitat, és a dir, quina quantitat d'aigua hi passa a través seu. N'és important també com s'agrupen aquestes partícules, és el que se'n diu estructura, el pH i la quantitat de matèria orgànica que té el sòl: si en té molta tenim un sòl obscur i humit, de torba. La matèria orgànica permet la retenció de l'aigua, intervé en la capacitat de canvi de nutrients i permet la descomposició dels minerals.

Argila (clay): partícules de grandària inferior a 0,002 mm
Llim (silt): partícules entre 0,02 mm i 0,002 mm
Sorra fina (sand): partícules entre 0,02 mm i 0,2 mm.

Als sòls amb molta sorra els porus que hi ha són molt grans: l'aigua passarà molt ràpidament, car, hi té més espai per moure's. D'altra banda, els sòls amb molta argila, partícules més xicotetes els porus són més reduïts i a l'aigua li costa molt passar, tant que pot quedar retinguda, de manera que si el sòl és molt argilós pot retenir molt l'aigua.

Sòl argilós: majoritàriament format per argila, rogenc
Sòl franc: conté L+A+S aproximadament en la mateixa proporció
Sòl sorrenc: en la seua major part format per arena o sorra.

Ara ja entenem perquè hom diu que els sòls més permeables són els arenosos o sorrencs, són a més més lleugers. Permeten un reg major perquè s'asseca fàcilment. A més a més s'escalfen ràpidament. Aquest sòl necessita a la tardor una esmena de matèria orgànica .
Entenem perquè retenen molta aigua els argilosos, que són més fèrtils. Cal però anar alerta, perquè una major retenció de l'aigua pot donar lloc a la mort de la planta. Una altra característica d'aquests sòls és que es compacten i es quartegen en assecar-se.
I entenem a més perquè unes plantes preferiran uns tipus de sòl i no uns altres en funció de l'aigua que necessiten tenir a la seua disposició: en un hort, per exemple enciams, creïlles i carlotes prefereixen un sòl sorrós i un sòl argilós és preferit per faves i carxofes.
Quin és el sòl ideal per a la majoria de les plantes? Una barreja de sorrós i argilós, una barreja de permeabilitat o drenatge i de fertilitat: és el que hom anomena sòl margós.

Tota aquesta teoria és molt interessant però quin sòl tenim nosaltres?
Una forma de conèixer la composició del nostre sòl és fer-ne una analítica a través de l'examen a un laboratori. Això no obstant veiem tot seguit procediments per conèixer sobre el terreny com és el sòl que volem treballar.

La prova del macarró
Exercitem la vista i el tacte primer: indiqueu el color (varia de negre a bru), allò que hi ha: els éssers vius, pedres, objectes, etc. i tot seguit agafem un poc de terra a la mà, si el tacte és suau tenim un sòl llimós o argilós, mentre que si n'és aspre el que tenim és una terra arenosa.
Fem-li la prova del macarró: desfem-la i la banyem. Heu fet fang? És el que volíem, endavant. Podem fer una bola? NO – bé, tenim un sòl sorrós o arenós, que drenarà molt bé i serà bona per als planters, però no reté l'aigua i per tant serà poc fèrtil – o SÍ – té argila, és més fèrtil – .
Podem fer un cilindre? SÍ – en principi és un bon sòl, té L+A+S, bona estructura, fèrtil i permeable, li agradarà a la major part de les plantes que vulguem conrear – .
Podem transformar el cilindre en un anell? SÍ – ara ja té massa argila i tot....té solució? Clar que sí, només cal afegir-li matèria orgànica i sorra –

MATERIAL
Terra del jardí
Terra d'altres indrets per comparar
Aigua
Taula per comparar sòls
Font de la imatge: Soil components

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Què és el sòl?

En jardineria es pot dir que la superfície amb la qual treballem, allà on practiquem les nostres feines i on viuen o poden viure les plantes és el sòl, amb accent obert sobre la o per diferenciar-lo de l'estel. És allò que anomenem terra de conreu, composada per matèria orgànica i partícules minerals.
D'on prové la matèria mineral? De la descomposició de les roques, alterades per l'acció dels agents meteorològics i dels éssers vius...
I la matèria orgànica o humus? La conformen els residus dels éssers vius.
Els espais que pemeten la integració de la matèria orgànica en el sòl són els porus, igualment importants, perquè per ells circula l'aigua i l'aire.
Hi ha alguna cosa més? Sí, hi ha éssers vius que tenen l'interior del sòl com la seua llar: hi ha microbis, insectes, fongs, cucs, etc.... i no cal oblidar les arrels de les plantes, de les quals nosaltres en veiem només la part aèria i no la xarxa d'arrels que mantenen oculta de la llum del sòl sota els nostres peus.
Ja sabem què és... però per a què serveix?
El sòl té una funció estructural de manteniment, de sosteniment de la planta.
Mitjançant les arrels les plantes absorbeixen del sòl l'aigua, aquesta arriba al sòl per precipitacions, per via subterrània o de forma artificial per reg.
El sòl millora l'absorció d'oxigen que permet el creixement de les plantes, així com l'arribada de nutrients.
El sòl alberga gran quantitat d'éssers vius necessaris per al desenvolupament de les plantes.
En els nostres conreus volem la fertilitat del sòl, per la qual cosa no és interessant voltejar massa la terra, car la part més fèrtil quedaria soterrada.

Pel que fa a vocabulari hom distingeix en jardineria entre substrat: sòl que es troba en recipients on creix i viu la planta i la resta de sòls.
Font de la imatge: The soil biota

Preparem el terreny?

Ens trobem davant un terreny ple de brossa de tot l'estiu. Cal desbrossar, retirar les males herbes d'arrel, però també plàstics, papers i pedres que s'hi han acumulat.
Es pot fer servir una desbrossadora o l'aixada (en jardins menuts).
Ens interessa conèixer la profunditat del sòl fèrtil. En cavar ens hauríem de trobar amb diferents capes de sòl: la superficial, on la majoria de les plantes desenvolupen les arrels, tot seguit hi haurà més pedres, més arenosa, una capa que permet drenatge i per fi la roca mare o el formigó. En funció d'aquesta profunditat podrem sembrar un o un altre tipus de plantes.
En cas que només trobem argila abans d'arribar a la superfície dura cal aportar uns centímetres de terra vegetal (deu o vint).
Una volta tallades les males herbes  fem un muntó amb les herbes més grans i l'herba menuda la recollim amb el rascle. Aquesta brossa la farem servir per fer compost.
Les pedres recollides les podem situar al voltant dels arbres.
Llaurem el terreny (la profunditat varia en funció del que tenim previst plantar). El terreny haurà quedat desigual, per la qual cosa caldrà usar el rascle per igualar el terreny.


MATERIAL
Aixada
Rascle
Corbella
Carretó o bolquet
Cabàs
còmics de preparació del terreny

dijous, 18 d’octubre del 2012

Quin arbre és?



Un breu passeig d'inspecció per la nostra zona de treball ens descobreix cinc espècies d'arbres grans i diferents. Un parell d'elles eren ben conegudes pels i per les alumnes, el garrofer i l'olivera. Les altres 3 eren ben desconegudes, bé si més no un dels desconeguts ja l'havien vist com arbre típic de cementiris.
Per grups elaboren pòsters sota una gran pregunta: "Quin arbre és?". Presenten un seguit de pistes i cobert per una solapa retolada amb el mot "solució" apareix el nom comú de la planta. La finalitat és penjar-los al passadís per tal que la resta d'alumnat de l'IES puga seguir el mateix joc de coneixement que ells i elles han elaborat.
Amb bibliografia i l'ajut d'Internet tenen ja identificades les 5 espècies. Ara cal elaborar fitxes d'informació per a les pistes, com ara:
  • distribució
  • època de floració
  • origen
  • usos i propietats
  • característiques morfològiques:
    port (aspecte general: tronc+branques+fulles: piramidal, columnar, esfèric)
    inserció de les branques al tronc
    tronc
    fulles (simple, composta, tacte, duresa, grandària, color, ....)
    flor i fruit
  • característiques ecològiques
    orientació
    sòl
  • dibuix de l'arbre
  • dibuix de la fulla
  • situació a l'IES
  • nom científic
Repassem breument les regles per anomenar els éssers vius: el nom científic d'una planta és en llatí i binominal, és a dir, conté dues paraules (noms) (ex. Cupressus sempervirens): La primera és el gènere i comença amb majúscula i la segona és l'espècie. El mateix nom pot usar-se en totes les llengües, evitant problemes de traducció. Ambdós epítets s'escriuen en cursiva o subratllats.

Material
Llapis
Colors
Paper gran per al pòster o cartolina
Biblioteca d'aula
Accés a Internet (herbarivirtual.uib.es)

dissabte, 13 d’octubre del 2012

De quin espai disposem?


Hem de saber el que tenim per planificar i treballar. Abans de posar en marxa els nostres projectes cal que representem en plànol l'estructura actual del nostre jardí o la superfície a enjardinar.
Brúixola en mà esbrinem on és el nord per conèixer l'orientació de cada parcel·la.
Observem com es mou el sol i per on discorren les ombres al llarg del dia. Aquest acte senzill té molta importància per a les nostres plantacions futures: cap al sud-est el sol primerenc escalfarà i assecarà abans el terreny i cap al sud-oest serà massa fort el sol de la vesprada. L'estudi de l'ombra ens permet plantar unes espècies a les zones d'ombria i d'altres a ple sol, com ara la majoria de les flors, a les quals els cal molta llum.
Representem en un plànol la rosa dels vents, els punts cardinals. D'on solen venir els vents? És important  perquè condicionaran les nostres plantacions.
Mesurem sobre el terreny els límits i dimensions de les parcel·les enjardinades del centre.
Primer amb passos, d'aquesta forma ens fem una idea de les dimensions, i en acabar amb la cinta mètrica (de diversos metres) per tal d'acotar els límits en metres.
El nostre plànol ha de cabre'ns en un full de paper mil·limetrat, per la qual cosa és molt important l'escala que fem servir. Una escala 1:100 per exemple farà que cada 1cm del nostre plànol represente 100cm (1m) de la realitat.
Dibuixem primer els edificis per tenir punts de referència.
Sobre una còpia del plànol de construcció del centre a escala traslladem les nostres dades i hi identifiquem els distints espais per orientar-nos: gimnàs, pistes, aulari, vestuaris, entrada al recinte, entrades als edificis, finestres, bancs, papereres. Corregim ací les inexactituds que solen contenir aquests plànols respecte a la construcció real.
Una vegada delimitades les parcel·les enjardinades li donem un nom a cadascuna per referir-nos a elles de forma ràpida.

Material
Fulls (millor si és paper mil·limetrat)
Cinta mètrica
LLapis
Goma
Regle
Compàs (si és necessari per la forma del jardí)
Brúixola
Cartró o carpeta de suport (per recolzar el paper en dibuixar)
Fotocòpia del plànol del lloc a mesurar (registre, escriptura...)


dilluns, 1 d’octubre del 2012

Com trobem el pati?




Benvinguts i benvingudes al bloc de 1r del PQPI de l'IES Bovalar de Castelló. Des d'ell pretenem explicar activitats que fem al llarg del curs així com donar accés a les diverses eines que utilitzem en la xarxa.
Ens trobem un pati amb una extensa zona enjardinada que no ha estat treballada des del curs anterior. Les males herbes s'han fet camí amb alçades que van des del mig metre fins passar el metre, la qual cosa ens aboca a una conclusió engrescadora....tenim molt per fer.