dimarts, 26 de febrer del 2013

Com trasplantem?

En trasplantar mudem la planta del lloc on està habituada a viure a un altre espai, canviem l'hàbitat de la planta i cal que s'hi adapte de nou, per la qual cosa és preferible utilitzar exemplars joves que s'adaptaran millor al canvi que els exemplars majors.
Condicionem el terreny. Partim d'un terreny net, prèviament treballat i del qual hem eliminat pedres i males herbes (d'arrel).
Preparem el nou espai de la planta prèviament amb:

- Una millora del sòl, hi afegim compost per tant d'enriquir la terra.
- El clot o la rasa tindrà una profunditat semblant a la del viver, de manera que part aèria i subterrània resten a la mateixa alçada que han tingut fins ara.
Convindrà, de ser possible, obrir el clot a la tardor, amb anticipació al moment de plantar, perquè la terra que hem deixat a les bores és meteoritzada per la pluja que la millora. Malauradament aquest pas és complicat perquè allò habitual és fer el clot i plantar.
En general l'espai de clot ve a ser d'1m3 per a arbres grans i 0,6m3 per als joves, 0,4m3 per arbustos i enfiladisses (rasa de 0,4m2 per bardisses) i 0,2m3 per vivaces de flor. Hem de deixar entre ells un espai suficient per distingir-ne els exemplars però no tant que semble descobert, cal anar a la recerca de l'equilibri.

És important regar les plantes el dia anterior al trasplantament per tal d'evitar que l'assecament ens dificulte l'extracció i manipulació de la planta.
Hem establert quina especie ocuparà cada indret i en acabar comprovem que l'exemplar triat està sa i farem el trasplantament cossiol per cossiol per evitar que se'ns assequen les arrels:
  • Amb cura (alerta amb no trencar les arrels)
  • Si és possible ens fixarem en l'orientació que té la planta al viver i la respectarem, per tal de fer el canvi menys traumàtic.
  • Cobrim amb terra i regarem en acabar de passar el rasclet per igualar el terreny.
És important el reg sovintejat durant les primeres setmanes per afiançar-les.

Quina és la millor època?
Depèn de l'espècie a trasplantar, però en general qualsevol dia és bo si tenim la planta en cossiol. Ara bé, evitarem dies extrems, com ara molta calor, vent càlid, perill de gelada, vent fred, etc. Hi ha excepcions a aquesta generalitat, és clar: les palmeres prefereixen l'estiu i si l'arbust a trasplantar el tenim sense cossiol, a arrel nua millor a l'hivern.

Totes les espècies hauran de tenir el mateix manteniment?
Hem plantat diverses espècies, autòctones i ornamentals, arbustos i flors de temporada amb la finalitat de comprovar quines precisen de major activitats de manteniment al llarg de les pròximes setmanes.  

dilluns, 25 de febrer del 2013

Ens concedeixen el distintiu de Bona Pràctica 2.0

L'INTEF (Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat) del Ministeri d'Educació concedeix al nostre bloc el segell de Bones Pràctiques 2.0. Aquest promou entre el professorat l'accés als recursos digitals, la difusió d'experiències i de projectes innovadors, així com la comunicació a través de les xarxes socials.
Enhorabona a tots i a totes!
Distintivo de Buenas PrácTICas 2.0

El Periódico Mediterráneo 12/03/2013

divendres, 22 de febrer del 2013

En col·leccionem?

Comencem amb una endevinalla:  li agrada viatjar, però de forma econòmica i sostenible, per l'aire, per l'aigua, amb animals i hi ha que pot arribar a dormir 3000 anys.


Què és? És senzill, són les llavors i per familiaritzar-nos més amb elles cada alumne elaborarà una xicoteta col·lecció de llavors amb la funció de renovar un jardí.

Què és una llavor? D'acord amb l'IEC, és un germen pluricel·lular, sovint tancat dintre d'un fruit, que, un cop madura i es desenvolupa en condicions adequades, dóna naixença a una planta. Les llavors són estructures composades per l'embrió i els teixits de reserva protegits per una coberta, la testa. En fecundar-se la corol·la i el calze de la flor es panseixen, s'assequen i cauen mentre l'òvul fecundat es transforma en llavor. La dispersió de les llavors permet la germinació d'aquestes ben allunyades de la planta mare.


La nostra enemiga és la humitat, perquè les fa germinar i és per això que el primer pas és deixar-les assecar després de collir-ne els fruits.

  1. Primer crearem una fitxa de recollida, que pot incloure: lloc de recollida, amb coordenades GPS per als més agosarats, número de referència que serà el mateix per a emmagatzemar la llavor, nom de la planta, data de recol·lecció, dibuix del fruit i de la llavor i nom. El que s'inclou o no depèn de les funcions i a la complexitat o formalitat que anem a donar-li a la col·lecció.
  2. Separem la llavor del fruit al laboratori amb tisores, pinces, bisturí, morter....amb molta cura de no fer malbé les llavors
  3. Assecarem les llavors a l'aire. Podem ajudar-nos amb bosses que lleven la humitat
  4. Les separem i etiquetem amb tubs o bosses. Ajuda a conservar-les bosses se silicagel, com les que conserven els aparells elèctrics.
  5. Plantem les llavors en l'època que pertoca.

Material
Pots de recol·lecció o bosses
Fitxa
Llavors de fruits secs i carnosos






Estalviem energia?

Els i les alumnes de 1r de PQPI participen en l'activitat de Gas Natural "L'energia, el medi ambient i tu", amb nocions bàsiques d'estalvi energètic, esgotament de recursos naturals i energies renovables.
Són molts els factors que tenen incidència directa en la temperatura de l'interior d'un recinte. Crea un centre des de diferents opcions constructives per veure com pots estalviar més energia. Comença ací.
Aula d'energia

dimecres, 20 de febrer del 2013

dijous, 14 de febrer del 2013

Comencem amb els jardins comestibles?

Amb l'hivern aprofitem per preparar el terreny i enllestir les parades en crestall. Després de visionar diferents videos que ens introdueixen a la dinàmica i als fonaments de les parades passem al disseny de plànols i disposició a 2 de les parcel·les de l'hort del centre.




Les parades en crestall  (Gaspar Caballero) permeten treballar la terra amb uns superfície de terreny mínima,sense productes químics, amb un estalvi d'aigua considerable, sense pesticides i amb el mínim de treball de sembrat. Un sistema que minimitza el manteniment i maximitza la producció d'uns forma respectuosa amb el medi ambient.

Què és un hort ecològic? Quan treballem sense verins químics ni fertilitzants sintètics fem un treball respectuós amb el medi que ens envolta. 

Què són els jardins comestibles? Quan al concepte de jardí  li afegim plantes que ens donen alguna part comestible obtenim aquesta nova idea. 

Parada: rectangle d'1,5 metres d'ample per 3 o 6 ( múltiple de 3) metres de llarg agrupats de 4 en 4 per seguir un cicle de rotació de 4 anys en els conreus. Inclou rajoles o taulells (o semblant) d'aproximadament 42x24 cm on xafar (corredor central de 30 cm) i dos tubs de regatge gota a gota (3/8 cada 20 cm) en forma d'U a banda i banda de les rajoles o bé tub exsudant.

Crestall: Cobriment de compost d'uns 2 cm que es distribueix sobre la parada, no s'ha de remenar ni xafar, que vol imitar la fullaraca que nodreix el bosc i que a poc a poc va aportant nutrients al sòl inferior. Els avantatges són que redueix les pèrdues per lixiviació i el risc que es podresquen les arrels d'allò conreat.

4 tipus de parades per famílies:
  1. Solanàcies (tomates, pebreres, albergínies...)
  2. Umbelíferes i Liliàcies (carlota, api, .../ cebes, porros, alls...)
  3. Llegumionoses i Crucíferes (pèsols, faves, .../ cols, ràvens, naps...)
  4. Compostes, Quenopodiàcies i Cucurbitàcies (enciam, endívia... / remolatxa, espinacs, bledes.../ cogombre, carabassa...)

La rotació permet que no es malversen  nutrients així com evitar les plagues amb depredadors naturals, a la qual cosa  contribueixen les plantes aromàtiques i flors que plantem entre les rajoles del passadís central.

De què serveix encoixinar els passadissos entre parades?
L'encoixinament  (mulching, acolchado) amb palla manté la humitat i la vida microbiana del sòl, així com que ens enfanguem en xafar. Això sí, alerta amb el vent que no és amic de la palla!

Imatge de Sergio Ruiz

dimecres, 13 de febrer del 2013

El llibre de les solucions

Gràcies a la proximitat del centre a la UJI, al llarg del curs hem fet dues visites al jardí dels sentits de la Universitat, com ja hem esmentat en el bloc. Els i les alumnes han desenvolupat diverses activitats d'investigació i treballs de recerca a propòsit de la flora d'aquell jardí. Ara, com aquell qui fa un encreuat i quan el té resolt comprova allò que ha emplenat amb les solucions, els i les alumnes de 1r de PQPI poden revisar allò treballat al llibre que ahir per la vesprada va presentar a la Llotja del Cànem de Castelló el company de l'IES Joan Baptista Porcar, Ricard Pitarch: Guia de la flora ornamental de la Universitat Jaume I. Enhorabona!

dilluns, 11 de febrer del 2013

Com fem esqueixos?

Les plantes aromàtiques ens aporten molts avantatges: resistència als canvis, a plagues, a malalties, flaires variats, verdors tot l'any...Són aquelles amb principis actius formats per essències sovint de caràcter oliós. Tota planta aromàtica és medicinal (fabrica principis actius) però no totes les medicinals són aromàtiques.
Podem reproduir-les per multiplicació vegetativa amb un fragment d'una branca d'uns 15 cm. Necessitem que desenvolupe arrels, per la qual cosa podem col·locar-la en principi  amb arena o vermiculita en safata que evita que es prodresca la tija abans que isca l'arrel)
Triem plantes sanes i ben formades, i d'elles els millors brots del darrer any. Fem un tall net als brots i eliminem la punta si volem evitar el creixement en vertical.
Eliminem ara les fulles inferiors (com a molt fins 2/3 inferiors) i el plantem en el substrat esmentat fins les primeres fulletes que hem deixat sense tallar.
Soterrem un mínim de 2 nusos (gemmes adormides que fàcilment generen noves arrels, són cicatrius a la tija). Podem fer servir hormones d'arrelament (auxines) per assegurar el procés, en cas de ser líquid com l'emprat per nosaltres submergim l'esqueix uns segons abans de plantar (AIB àcid-3-indolbutíric).
Cal regar tots els dies amb polvoritzacions fines per afavorir la hidratació, car l'aigua pujarà per simple difusió i capil·laritat). Podem prevenir els fongs amb decocció de cua de cavall (Equisetum arvense) una volta a la setmana.
En una vintena de dies (si bé depèn de l'època de l'any i del fred)  els esqueixos han arrelat i amb cura els trasplantem a un cossiol amb substrat que porte ja nutrients (sorra, torba i humus)

Material
Esqueixos de plantes aromàtiques
Tisores de podar
Sorra o vermiculita
Safata
Cossiol
Compost
Hormones d'arrelament

Qüestionari

dimarts, 5 de febrer del 2013

PQPI compromés

Els i les alumnes de 1r de PQPI participen en la coordinació del projecte de foment del reciclatge en el centre. Fomenten l'ús dels distints tipus de contenidors i la recollida selectiva dins de cada aula i setmanalment i per torns  realitzen  les tasques necessàries perquè el centre recicle i reutilitze al màxim de les seues possibilitats.
A més a més, a petició pròpia i amb molt de seguiment per l'alumnat i el professorat del centre fan la recollida de taps de plàstic en benefici de Yaiza.