diumenge, 21 d’octubre del 2012

Tots els sòls són iguals?

A simple visa sembla que no, hi ha de més obscurs, de més clars.... Hi ha un seguit de propietats que diferencien uns sòls d'uns altres:
La textura o fracció mineral: la defineixen les proporcions que hi ha de partícules de diferent mesura: llim, argila, sorra (L+A+S) i en determina la permeabilitat, és a dir, quina quantitat d'aigua hi passa a través seu. N'és important també com s'agrupen aquestes partícules, és el que se'n diu estructura, el pH i la quantitat de matèria orgànica que té el sòl: si en té molta tenim un sòl obscur i humit, de torba. La matèria orgànica permet la retenció de l'aigua, intervé en la capacitat de canvi de nutrients i permet la descomposició dels minerals.

Argila (clay): partícules de grandària inferior a 0,002 mm
Llim (silt): partícules entre 0,02 mm i 0,002 mm
Sorra fina (sand): partícules entre 0,02 mm i 0,2 mm.

Als sòls amb molta sorra els porus que hi ha són molt grans: l'aigua passarà molt ràpidament, car, hi té més espai per moure's. D'altra banda, els sòls amb molta argila, partícules més xicotetes els porus són més reduïts i a l'aigua li costa molt passar, tant que pot quedar retinguda, de manera que si el sòl és molt argilós pot retenir molt l'aigua.

Sòl argilós: majoritàriament format per argila, rogenc
Sòl franc: conté L+A+S aproximadament en la mateixa proporció
Sòl sorrenc: en la seua major part format per arena o sorra.

Ara ja entenem perquè hom diu que els sòls més permeables són els arenosos o sorrencs, són a més més lleugers. Permeten un reg major perquè s'asseca fàcilment. A més a més s'escalfen ràpidament. Aquest sòl necessita a la tardor una esmena de matèria orgànica .
Entenem perquè retenen molta aigua els argilosos, que són més fèrtils. Cal però anar alerta, perquè una major retenció de l'aigua pot donar lloc a la mort de la planta. Una altra característica d'aquests sòls és que es compacten i es quartegen en assecar-se.
I entenem a més perquè unes plantes preferiran uns tipus de sòl i no uns altres en funció de l'aigua que necessiten tenir a la seua disposició: en un hort, per exemple enciams, creïlles i carlotes prefereixen un sòl sorrós i un sòl argilós és preferit per faves i carxofes.
Quin és el sòl ideal per a la majoria de les plantes? Una barreja de sorrós i argilós, una barreja de permeabilitat o drenatge i de fertilitat: és el que hom anomena sòl margós.

Tota aquesta teoria és molt interessant però quin sòl tenim nosaltres?
Una forma de conèixer la composició del nostre sòl és fer-ne una analítica a través de l'examen a un laboratori. Això no obstant veiem tot seguit procediments per conèixer sobre el terreny com és el sòl que volem treballar.

La prova del macarró
Exercitem la vista i el tacte primer: indiqueu el color (varia de negre a bru), allò que hi ha: els éssers vius, pedres, objectes, etc. i tot seguit agafem un poc de terra a la mà, si el tacte és suau tenim un sòl llimós o argilós, mentre que si n'és aspre el que tenim és una terra arenosa.
Fem-li la prova del macarró: desfem-la i la banyem. Heu fet fang? És el que volíem, endavant. Podem fer una bola? NO – bé, tenim un sòl sorrós o arenós, que drenarà molt bé i serà bona per als planters, però no reté l'aigua i per tant serà poc fèrtil – o SÍ – té argila, és més fèrtil – .
Podem fer un cilindre? SÍ – en principi és un bon sòl, té L+A+S, bona estructura, fèrtil i permeable, li agradarà a la major part de les plantes que vulguem conrear – .
Podem transformar el cilindre en un anell? SÍ – ara ja té massa argila i tot....té solució? Clar que sí, només cal afegir-li matèria orgànica i sorra –

MATERIAL
Terra del jardí
Terra d'altres indrets per comparar
Aigua
Taula per comparar sòls
Font de la imatge: Soil components

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada