Bones festes!

Que passeu molt bones festes, feliç any nou i enhorabona a tots i a totes per les notes del primer trimestre

Treballs de millora C1

En què es diferencien el regatge amb aspersors i el regatge amb difusors?

Regatge automàtic per aspersió
L'aigua s'aplica en forma de pluja, banya tota la superfície i la despesa d'aigua és menor.
El sistema de regatge per aspersió resulta eficaç per a regar massissos florals i espais amb rosers sempre que es tracte d'àrees menudes perquè és un sistema de regatge de curt abast.
L'aspersió és una xarxa de canonades amb aspersors que projecten l'aigua en forma de dolls menuts (doll: raig d'aigua o d'un altre líquid que brolla amb força d'un orifici o obertura - DIEC). En funció de la pressió l'aigua arribarà més o menys lluny.
El principal avantatge  és que treballa a pressions baixes, per la qual cosa no tindrem problema amb limitacions en la pressió de l'aigua durant les èpoques de major necessitat.
Els aspersors poden ser mòbils (a l'extrem de la mànega, es punxen i mouen d'un lloc a un altre) o emergents (s'alcen del sòl quan s'obre el reg)
Igual que ocorre amb els difusors, hem de parar atenció de no xafar ni colpejar els aspersors ja que normalment se sol deixar la canonada de reg en superfície.

Regatge automàtic per difusió
El sistema de regatge per difusió s'usa per regar planters, horts, hivernacles i zones menudes o estretes del jardí. Són més menuts que els aspersors.
Consisteix en una xarxa de canonades amb difusors que tenen un orifici de petit diàmetre pel qual ix l'aigua a pressió distribuint-se en gots molt fins, en forma nebulitzada.
La difusió, igual que el reg per goteig, te l'avantatge de necessitar pressions d'aigua baixes per a treballar. No obstant això, els difusors són delicats i hem d'aturar atenció amb no xafar-los ni colpejar-los amb ferramentes i maquinària de jardineria perquè normalment se sol deixar la canonada de reg en superfície.
Es col·loquen en zones més estretes, per la qual cosa els aspersors els utilitzem per regar superfícies majors de 6 metres i els difusors per a superfícies menors.

Font imatge Flickr CC

Què és el sistema de regatge* gota a gota?

Què és el regatge gota a gota?
El regatge gota a gota (riego por goteo*) és un sistema de regatge automàtic localitzat que consisteix a aplicar l'aigua directament sobre el sòl en determinats punts, tant a parterres com a jardineres, a jardins i terrasses, i mulla més una part del terreny. Consisteix en canonades amb degotadors inserits que expulsen l'aigua gota a gota. Com tots, aquest tipus de reg té els seus avantatges i inconvenients, però en general es tracta d'un sistema de reg prou recomanable en qualsevol jardí.
Hi ha dos tipus principals de degotadors:
Degotadors normals. Es tracta de degotadors escaients per a jardins o espais xicotets i rectes, que no necessiten més de 150 metres de canonada. Aquest tipus de degotadors llancen més quantitat d'aigua quan la pressió és major.
Degotadors autocompensants. Són degotadors que llancen el mateix cabal d'aigua entre unes pressions establertes essent adequats per a jardins grans i espais amb desnivells.

D'altra banda, en instal·lar el regatge gota a gota podem triar entre canonades de degoteig en superfície o degoteig subterrani. Si soterrem les canonades ho farem a una profunditat de 15 cm - 50 cm depenent del tipus de plantes i de la textura del sòl. En hortalisses les canonades estaran més superficials que en arbres.  Si el sòl és arenós i volem regar plantes de xicotet port, herbàcies o hortalisses, enterrarem les canonades a 15 cm. Si el sòl és argilós o regarem arbusts i arbres, serà més convenient enterrar les canonades a 30 cm.

Avantatges:

• El degoteig subterrani resulta més estètic
• Es pot utilitzar aigua de depuradora sense males olors superficials
• Les canonades duren més en quedar ocultes davall el sòl
• Permet traure un millor profit de l'aigua en estar més protegit de l'evaporació
• Es redueix el creixement de males herbes al voltant dels degotadors perquè la superfície es manté seca

No obstant això, aquest tipus d'instal·lacions subterrànies poden embossar-se (en particular per la cal, per això no es recomana en llocs d'aigua calcària) o patir fugues que només podrem detectar a través de les plantes i per a trobar-les i arreglar-les haurem d'excavar la terra.
Una opció intermèdia és instal·lar canonades de degoteig en superfície i cobrir-les amb un encoixinat decoratiu. Podrem retirar periòdicament l'encoixinat per a revisar els degotadors i arreglar o substituir les gomes o canonades malmeses.

*Glossari Jardineria TERMCAT

Font imatge Flickr CC

Com seleccione el sistema de regatge?

El reg del jardí requereix un estudi previ. Cal triar plantes adequades i valorant quines opcions podem tenir al nostre abast; podem regar a mà o fem servir sistemes de regatge automàtic?
Una possibilitat pràctica és combinar distintes opcions de reg en el nostre jardí creant zones amb reg automàtic, zones de jardí sec i zones de reg manual en el cas de plantes que necessiten pocs regs addicionals.

Regatge automàtic? Actualment hi ha una àmplia gamma de dispositius per a dissenyar el sistema de reg automàtic més adequat per a cada jardí, ben planificat i construït que s'adjuste al temps i cabal de reg en funció de les necessitats les plantes a regar, la qual cosa repercuteix en un gran estalvi en el consum d'aigua de reg respecte al reg manual. D'altra banda, podem programar el reg i fins i tot instal·lar dispositius que suspenguen el reg programat quan detecten que el jardí ja ha rebut aigua per pluges.

O regatge manual? El reg amb mànega o arruixadora suposa temps i pot ser una bona opció en zones de climes humits on no cal regar molt o si es compta amb un jardí xicotet o amb plantes que necessiten pocs regs. És possible dissenyar un jardí amb plantes que puguen sobreviure sense reg addicional? (Xerojardinería o Jardí sec). Cal triar plantes adaptades al clima de la zona i no aportar-les reg artificial perquè les plantes es vegen forçades a desenvolupar les seues defenses naturals contra la sequera.
El jardí sec és una bona opció en zones de climes secs i calorosos on l'aigua escasseja, hi ha una gran diversitat de plantes adaptades a condicions de sequera extrema, i si es trien bé les plantes, és possible crear un jardí colorit, aromàtic i de gran atractiu.

Font imatge: Flickr CC

Què fer en cas d'emergència?

Hem estat estudiant el pla d'emergències d'una empresa de jardineria, responsables en matèria d'emergències  i primers auxilis. Una de les activitats ha estat un còmic descriptiu dels passos a seguir en cas d'accident i en cas d'emergència. A més a més per grups han dut a terme un treball d'investigació per saber quins eren els responsables del pla d'emergències del centre com a exemple d'un pla d'aquest tipus en una empresa.

Materials

Còmic amb stripgenerator

Alguns exemples:

(ara només resta que per a la pròxima activitat  vigileu més  les faltes d'ortografia)

Hi ha normes per a regar?

A banda del sistema de reg utilitzat, hi ha una sèrie d'actuacions per utilitzar l'aigua de manera  eficient, com ara:

• Quan fa calor o vent càlid no convé regar. A més de malbaratar aigua es poden cremar les fulles. Per què es malbarata i per què es cremen? S'ha d'evitar regar a hores de sol i calor, perquè es produirà una gran pèrdua d'aigua per evaporació i l'aigua actuarà com una lupa davant del sol, abrasant les fulles de la planta.
• Regar a primera hora del matí. També és possible regar a la nit sempre que no hi haja risc de gelades nocturnes ni problemes amb caragols. Si no tenim més remei que regar de dia  hem de deixar la mànega en el sòl un temps baix els arbres i els arbustos per tal que percole en profunbditat i no se'ns evapore. Cal recordar que la gespa prefereix regs freqüents i lleugers.
• Cal regar en funció de les necessitats de cada planta i agrupar-les en funció de les seues necessitats hídriques, especialment si s'instal·la un sistema de reg automàtic.
• Si ens és possible instal·larem regatge gota a gota
• En veure que les fulles perden turgència, s'enfosqueixen, es fan grises o blavenques segons cada cas, els marges es corven o comencen a caure algunes fulles ens indica que manca aigua i això està perjudicant la planta.
• Afavorir l'absorció de l'aigua per la planta. Es tracta de reduir al màxim les pèrdues d'aigua degudes a l'evaporació, o el vessament cap a llocs on no és necessària.
• Crear un forat ampli al voltant de la planta que forme una depressió i acumule l'aigua que poc a poc s'anirà filtrant a la terra.
• Regar en profunditat de manera espaiada perquè l'aigua penetre fins a les capes inferiors del sòl forçant a la planta a desenvolupar un sistema d'arrels profund que la farà més resistent a la sequera.
• Millorar la capacitat de retenció d'aigua del sòl adobant  regularment amb compost i matèria orgànica i mantenint l'encoixinat sobre la terra.

Jardins comestibles

 

• Parades en crestall
• Explicació bàsica pdf
• Guia pràctica d'horticultura ecològica pdf

Gràcies per enviar-nos el video a Manel Collado de l'IES Penyagolosa

Hem de regar poc o molt?

El 80% d'una planta és aigua. L'aigua és necessària per al procés de la fotosíntesi que permet a la planta crear la seua pròpia matèria orgànica a partir de la llum del sol. A més a més l'aigua fa el paper de regulador tèrmic i de vehicle de transport dels elements del sòl cap a les fulles (allò que tradicionalment hom coneix com saba bruta) i de la matèria orgànica creada cap a aquelles parts de la planta que la necessiten (saba elaborada). Recordes quina saba transporta el floema i quina viatja pel xilema?

Entenem que l'aigua és molt important. Tant important com la feina de jardiners i jardineres per decidir l'aigua a aportar i com aportar-la. Tenim la vida de les plantes, dels jardins, en les nostres mans. És per això que com a futurs jardiners hem de ser experts en el coneixement d'un aspecte bàsic de la vida de les plantes: quina quantitat d'aigua necessiten per dur a terme els seus processos vitals.

Algú ja m'ha dit que el que cal fer és amarar bé la planta, com si hagués de viure submergida en l'aigua, com si fos un peix de riu....però ja sabem que l'arrel necessita oxigen pe a respirar, com a part de la planta que és formada per cèl·lules. Això ja ho vam descobrir en estudiar el sòl: calia un sòl amb porus per contenir aire. És important que no estiga ple d'aigua, cal que drene i com més porós siga més caldrà regar perquè més ràpidament es perdrà l'aigua.....uf sembla complicat! Però hem d'acabar convertits en experts i ens cal estudiar bé la majoria de les variables que hi intervenen en el procés.

Cal regar un dia de la setmana fixe o quan la planta ho necessite?

Ens enfrontem a un jardí, on hi ha diverses espècies plantades. Unes necessitaran una major freqüència de reg que unes altres, per tant això del dia fixe sembla que no és una bona estratègia.

I si no ho fem un dia fixe de què depèn el reg?

Hem de conèixer quin sòl tenim, el clima, les espècies que tenim plantades o l'època de l'any: com més sovint es rega descendeix el creixement, les arrels es desenvolupen superficialment, afebliment i major sensibilitat als canvis climàtics.
Un dels aspectes més importants a l'hora de dissenyar un jardí eficient en l'ús de l'aigua és la seua divisió en àrees de requeriments hídrics semblants, sense que per això s'obliden altres aspectes, tan importants com l'estètica o l'ús.
Recordem que la textura d'un sòl fa referència al percentatge existent en la seua composició d'argila, llim i sorra. El percentatge ens els classifica des d'arenosos o lleugers fins a argilosos o pesats. El poder de retenció d'aigua dels sòls augmenta a mesura que ho fa el seu contingut en argila.
El sòl està format per agregats i porus, la distribució del qual constitueix la seua estructura. La quantitat, grandària i comunicació dels porus determinen la capacitat de retenció d'aigua i sobretot la seua velocitat d'infiltració.
El contingut en matèria orgànica contribueix a la fertilitat del sòl ja que aporta nutrients però a més  incrementa la capacitat de retenció d'aigua del sòl i contribueix a l'estabilitat estructural del sòl perquè afavoreix la formació d'agregats.

És millor regar quan no faça sol per a disminuir les pèrdues d'aigua per evaporació. S'hauria d'iniciar el reg a una hora que permeta tenir-ho tot  regat a primera hora del matí si més no  els sectors d'aspersió o de difusors. Si reguem per la vesprada o per la nit hi haurà aigua molt de temps sense ser utilitzada i les arrels se'ns ofegaran.

La nutrició de les plantes:

Manual de riego de jardines (Junta d'Andalusia)
Manual de reg (Ajuntament de Barcelona)

Font de la imatge: cienciaquinto

I quan seguem la gespa?

Després de la sembra, en unes setmanes disposem d'una gespa de 10 cm que hem de començar a segar a la mitat o un poc menys (5 o 6 cm). A partir d'aquesta primera sega hem de tallar menys. Si dividim l'alçada de la gespa en tres parts, eliminarem només una d'elles en cada sega (1/3). A la tardor i a la primavera seguem una volta per setmana i a l'estiu cada 2 setmanes. Al novembre aturem la sega fins la primavera següent perquè aguante millor el fred.

I quan hi ha calves? Caldrà replantar allà on trobem espais sense gespa seguint el procediment de sembra descrit.

Treballs de jardineria en la zona A

Material
Rasclet
Tallagespa de ganiveta helicoïdal
Llavors per a la resembra

Plantem gespa?

Com preparem el terreny? Abans de començar la sembra cal que preparem el terreny eliminant les males herbes, pedres, restes, etc.  Les arrels de la gespa no són molt profundes i és per això que podem esmenar el terreny en superfície. Si és molt argilós podem utilitzar sorra i a l'inrevés, si és un sòl molt arenós fer servir terra argilosa.
Com preparem el sòl? Llaurem el terreny amb l'aixada (o amb motocultor si és el cas), passem el rasclet (per desterrossar, anivellar i arrossegar restes). Eliminem les pedres que puguen quedar.
I com sembrem les llavors?  La sembra la farem creuada (uns 3 kg per cada 100 m2), primer en horitzontal i després en vertical. Marquem amb corda el terreny per no repetir la mateixa zona i per treballar bé cada metre quadrat. Passem de nou el rasclet per soterrar un poc les llavors i que no siguen banquet dels pardals. Podem evitar que s'acosten aquests instal·lant objectes reflectants o espantaocells.

Quan sembrem? Els millors mesos són al maig i al setembre, i podem allargar-ho als mesos de febrer, març i abril abans i després a l'octubre i al novembre.


Material
Rasclet
Aixada
Corbella
Aixada
Llavors de gespa

Treballs de jardineria B2


Treballs de jardineria B1

Què li passa als xiprers?

El nostre institut disposa de 5 galeries interiors de 2 x 3,5 metres. Hi ha terra coberta per tela i pedres decoratives blanques que en conjunt frenen l'aparició de males herbes. Enmig de cada galeria hi ha xiprers (Cupressus sempervirens) d'uns 3 metres que presenten  problemàtiques que els i les alumnes havien de solventar i que no es dóna als xiprers que hi ha a l'exterior, a les zones enjardinades del centre.

• Extrem superior dels xiprers tort i caigut
• Diverses parts seques, de color marró

L'alumnat ha de trobar les causes i buscar-ne solucions.
Aquestes són les possibles causes que han trobat i les possibles solucions.
Els i les alumnes duen a terme la solució que han trobat i restem a l'espera de quin o quins seran els efectius.

Possibles causes i solucions proposades:

• Els xiprers són sensibles als fongs que els assequen. Solució: Apliquem un fungicida per solucionar-lo i després fumigacions anuals amb fungicida basat en coure.
• No els dóna prou el sol i els falta ventilació. Podem retirar les parts amarronades amb les mans, i evitem que apareguen malalties però seguirà faltant sol i ventilació.
• Si l'emmarronament comença dels extrems cap a l'interior és falta de magnesi en el só. El magnesi fa falta per a fer la fotosíntesi ja que és un dels components principals de la clorofil·la. Solució: Alcem un poc la tela i les pedres i afegim magnesi al sòl.
• Hem trobat teranyines i alguna mosca blanca. Solució: Apliquem un insecticida ecològic, com el sabó potàssic, efectiu contra mosca blanca, aranya roja, pugó, etc.
• Poden estar assecats per falta d'aigua, per això l'extrem està tort. Han passat tot l'estiu sense aigua. Caldrà regar-los més però no molt que no és bo i amb el temps es recuperaran. 

Material
Llibres de consulta
Internet
Fungicida
Sabó potàssic
Magnesi

Font de la imatge: La fotosíntesis

Jove i Menut - Mediterráneo

Quines ferramentes fem servir?

Per a les feines agrícoles hi ha un bon grapat de ferramentes que ens seran útils. La forma de cada eina respon al treball que fa. La primera aproximació a la nomenclatura la fem a través de l'elaboració de fitxes que ens serviran per repassar-les quan tinguem moments solts en forma de jocs de preguntes i respostes. Per una banda de la fitxa indiquem el nom de la ferrament i per l'altra banda indicarem en unes la definició que ens assenyale la forma i l'ús i en unes altres farem un dibuix ben clar i pintat.

Una vegada familiaritzats amb les ferramentes fem un inventari d'aquelles que tenim a la nostra disposició per tal de proposar tot seguit aquelles que convé comprar per al present curs en funció de les tasques que fem i tenim previst dur endavant.

A la “caseta de les ferramentes” o magatzem on hi ha les nostres eines de treball cal guardar-les de forma correcta. Hi ha un lloc per a cada cosa, amb un mínim d'ordre per trobar una ferramenta concreta sempre que la busquem. Ben col·locades perquè no puguen caure i fer-nos mal.

Cal anar amb màxima alerta amb tot allò que té punta i talle.

Convé ser conscients de les ferramentes que agafem cada jornada de treball per tal que tornen en replegar i no deixar-les a d'intempèrie, on poden deteriorar-se o caure en males mans i ferir algú.

Una forma d'evitar la pèrdua de ferramentes quan les fem servir és no abandonar-les enmig del jardí, sinó retornar-la a l'indret on tenim les ferramentes que estem fent servir aquell dia. Convé també deixar-les a la vista i no mal col·locades, car una aixada o un rasclet es pot xafar i colpejar-nos.

En tornar al magatzem les ferramentes han d'estar igual de netes que van eixir.

Material

Paper

Llapis i colors

Ferramentes de jardineria

Com utilitzem el compost?

La fertilització del sòl la fem amb el compost.. No cal soterrar-lo profundament. Primer el buidarem amb la forca. L'estendrem o bé el farem servir per cobrir les llavors després de la sembra, També el barregem amb terra quan plantem un arbust o una planta vivaç. Si el compost no està totalment descompost ( compost jove ) es pot fer servir per empallar o per fertilitzar a llarg termini la base de plantes ornamentals.
Per repassar tot el procediment de fabricació de compost fem servir un còmic.
Principals avantatges de la utilització de còmics en l'educació resumits per Marilee Sarlitto (Director de Tecnologia, Escola Kildeer), que es troba en "Creació de Còmics: Visual i pensament verbal al Saló" per Janette Combs, College of William and Mary, 17 de juliol, 2003.
- Una gran representació visual del coneixement
- Presenta el que és essencial
- Més fàcil de recordar la informació visual gràfica
- Participar a través del pensament, la creació i l'escriptura.
- Incita als estudiants amb baix interès en l'escriptura
- Ajuda a l'organització a través de contes i guions gràfics
- Ús d'imatges visuals dóna significat a una història o tema
- Desenvolupa el pensament creatiu i un major nivell de processos de pensament
- Desenvolupa les tècniques de composició a través de connexions visuals-verbals
- Enriqueix la lectura, escriptura i pensament
- Serveix com a eina per a l'avaluació
- Seqüenciació que promou l'enteniment


Material còmic
Papers
Colors
En Internet podem utilitzar Comic life

Compost...un pacte amb bacteris?

Les plantes necessiten nutrients per al seu desenvolupament. Aquests nutrients els agafen del sòl.  Cal que ens assegurem que al sòl sempre hi ha nitrogen (N), fòsfor (P) i potassi (K). Per restablir la riquesa del sòl podem afegir productes químics o bé  utilitzar mètodes naturals: que el terreny es recupere sol, és a dir, no el conreem (guaret) o emprar rotació de conreus, que se solen fer servir en agricultura, o bé aplicar matèria orgànica: fem o compost que comprem o que fem nosaltres mateix.
Per passar de matèria orgànica (restes vegetals fresques i seques, paper de diari,  roba vella, restes de menjar, restes de cafè...) ) a compost ens cal l'ajuda d'uns éssers vius microscòpics: els bacteris.

Com pactem amb els bacteris? Per cada 100 kg de matèria orgànica obtenim 30 kg de compost...ells se'n porten una bona part de premi.
Recordeu una pel·lícula que es diu “Els Gremlins”? Eren unes mascotes de ficció que de no complir-se unes regles bàsiques es transformaven en éssers perillosos. Doncs amb els bacteris que fan compost  hi ha també unes normes que cal recordar:
- no podem fer servir carn i ossos ni peix i espines, ni derivats de la llet, ni greix ni llevats
- no podem utilitzar revistes, perquè la tinta de color els mata
- la matèria orgànica que introduïm ha de ser tant variada com siga possible
- cal remenar perquè tot es podrisca alhora
- cal oxigen perquè respiren els microorganismes: cal que el conjunt estiga ventilat, altrament es podrirà , farà pudor, és la descomposició anaeròbia, que  hem d'evitar
- cal mantenir un 50% d'humitat, si hi ha més no deixarà passar l'aire i si hi ha poca no poden acedir els bacteris

Dia 0: fem un muntó amb les restes vegetals (eliminem els més grossos) i les tallem. En cas de disposar d'un trituradora el procés se simplifica.
Dia 8: ja podem introduir les restes verdes a la compostadora., així com restes de matèria orgànica variada de què disposem Cal remenar les restes, el primer mes una volta per setmana, després més espaiat.  Omplim en capes, alternem restes amb compost madur, terra de jardí i per accelerar el procés afegim activador de compost). Cal remullar, sense amarar el conjunt i disposem a l'ombra.
Mesos (menys amb calor i més amb fred):  Farà olor a terra humida i el color serà marró fosc. La temperatura haurà anat disminuint des dels 60º dels primers  moments.  Garbellem i els trossos que no passen el garbell tornen a la compostadora.

MATERIAL
Tisores per a trossejar les restes més grosses
Mànega per remullar, o arruixadora
Eines per a remoure i foradar la pila de compost: pala o llistò
Cabàs
Carretó
Garbell
Compostadora: caixa o contenidor. També es pot fer en un munt, però ocupa més espai i no està tant protegit.

Font imatge inferior Compostador amb palet

Què ens diu la temperatura del sòl?

Volem saber si la temperatura del sòl varia segons la textura, el lloc, la profunditat, l'hora del dia i l'oratge que fa.
Allà on més varia la temperatura és a la superfície, on hi arriba la llum del sol durant el dia. De nit es refreda. A la part més fonda això no ocorre, el sòl no incideix de forma directa i les variacions de temperatura seran menors.
Això és important?
Molt, perquè ens condicionarà la germinació i el desenvolupament de les plantes, i això implica que  ens condicionarà i molt tot allò que plantem.
Es tracta que prenguem diferents mesures a indrets distints del nostre jardí, de superfície i en profunditat, en diferents hores del dia i amb varietat de climes per tal de comparar i analitzar els resultats.

MATERIAL
Terra del jardí
Terra d'altres indrets per comparar
Termòmetre
Rellotge
Plànol del jardí
Taula de resultats

Font de la imatge: alibaba

Com s'ordenen les partícules del sòl?

La part mineral del nostre sòl està composta per partícules de mides molt diferents. Hi ha llim, argila i sorra (L+A+S), hi ha pedres de diferents mesures i entre aquesta part mineral hi ha porus amb aire, amb aigua, hi ha matèria orgànica, hi viuen éssers vius....
El sòl es distribueix en capes que hom coneix com horitzons, fàcils de distingir per exemple quan per la carretera veiem un tall en la muntanya que s'ha dut a terme per a la construcció d'aquesta: veiem bandes de diferents colors, capes...això són els horitzons.
De forma simple hi ha horitzó A a la part mineral superficial, format en gran part per aportacions  de matèria orgànica, hi ha el B, horitzó mineral format en l'interior del sòl i hi ha el C, poc afectat per processos edafogènics, excepte meteorització o hidromorfisme que en posar-lo en aigua, si és consolidat s desfà i si és humit en camp es pot cavar: pot tractar-se també d'una capa de grava. Baix hi ha l'horitzó R, roca consolidada subjacent , massa dura per trencar-la amb la mà, cal pic per trencar-la.
Volem comprovar perquè trobem un sòl estructurat en capes diferents i no hi ha una barreja que ho conforme tot.
Introduïm en un vas de precipitats sorra, terra fina i grava fins la mitat (1/2).
Omplim d'aigua les tres quartes parts del vas (3/4)
Remenem durant 2 minuts
Ara les partícules estan barrejades o es queden en capes? Per què?
Fem el mateix amb la terra del jardí i amb d'altres.
Per què es desprenen bambolles? Perquè el sòl conté oxigen, necessari per a les arrels de les plantes. És per això que voltegem superficialment la terra (escardes), per airejar el sòl i renovar-ne l'oxigen.

Aprofitem l'activitat per explicar més un altre tipus de sòl. Hem vist diferents tipus de sòl, com el sòl sorrenc, l'argilós, .... hi ha també el rocallós o calcari, de color groguenc. Com el seu nom indica la roca que l'origina és la calcària. És un sòl que produeix mancances de nutrients en impedir-ne la incorporació , a més de tenir un ràpid assecat.

MATERIAL
Sorra
Terra fina
Grava
Aigua
Terra del jardí
Terra d'altres indrets per comparar
Espàtula o vara de vidre
Vas de precipitats
Taula de resultats

Font de la imatge: Integració dels éssers vius

Com influeix el pH en el nostre sòl?

El pH ens diu si el sòl és àcid (pH<7), neutre (pH=7) o alcalí (pH>7). D'un de neutre les nostres plantes podran agafar millor els nutrients. Altrament no a totes les plantes els agrada viure en la “neutralitat”. L'àcid fa goig a la gespa o als fruiters, per exemple. L'alcalinitat la podem rebaixar amb torba i l'acidesa amb calç (CaCO₃). Allò que afegim per canviar les característiques del sòl s'anomenen esmenes.

La prova del pH

Desfem la terra tant com ens siga possible i la introduïm el vas de precipitats.

Quant de sòl ens cal? Omplim un terç del vas, amb això hi ha prou (1/·3)

Afegim ara aigua destil·lada fins omplir el vas (2/3)

Remenem amb l'espàtula i deixem que s'estabilitze.

Introduïm l'extrem d'una tira de paper indicador (de tornassol) i comptem fins a 5.

En funció del color que aparega al paper sabrem si és àcid o alcalí comparant amb la gama de colors que apareix en la caixa de les tires de paper.

MATERIAL

Terra del jardí

Terra d'altres indrets per comparar

Vas de precipitats

Aigua destil·lada

Espàtula o una cullera

Paper indicador de pH

Disponibilitat de nutrients per  a les plantes en funció del pH del sòl

Font imatge inferior:  enciclopèdia.cat:  sòl

Tots els sòls són iguals?

A simple visa sembla que no, hi ha de més obscurs, de més clars.... Hi ha un seguit de propietats que diferencien uns sòls d'uns altres:

La textura o fracció mineral: la defineixen les proporcions que hi ha de partícules de diferent mesura: llim, argila, sorra (L+A+S) i en determina la permeabilitat, és a dir, quina quantitat d'aigua hi passa a través seu. N'és important també com s'agrupen aquestes partícules, és el que se'n diu estructura, el pH i la quantitat de matèria orgànica que té el sòl: si en té molta tenim un sòl obscur i humit, de torba. La matèria orgànica permet la retenció de l'aigua, intervé en la capacitat de canvi de nutrients i permet la descomposició dels minerals.

Argila (clay): partícules de grandària inferior a 0,002 mm

Llim (silt): partícules entre 0,02 mm i 0,002 mm

Sorra fina (sand): partícules entre 0,02 mm i 0,2 mm.

Als sòls amb molta sorra els porus que hi ha són molt grans: l'aigua passarà molt ràpidament, car, hi té més espai per moure's. D'altra banda, els sòls amb molta argila, partícules més xicotetes els porus són més reduïts i a l'aigua li costa molt passar, tant que pot quedar retinguda, de manera que si el sòl és molt argilós pot retenir molt l'aigua.

Sòl argilós: majoritàriament format per argila, rogenc

Sòl franc: conté L+A+S aproximadament en la mateixa proporció

Sòl sorrenc: en la seua major part format per arena o sorra.

Ara ja entenem perquè hom diu que els sòls més permeables són els arenosos o sorrencs, són a més més lleugers. Permeten un reg major perquè s'asseca fàcilment. A més a més s'escalfen ràpidament. Aquest sòl necessita a la tardor una esmena de matèria orgànica .

Entenem perquè retenen molta aigua els argilosos, que són més fèrtils. Cal però anar alerta, perquè una major retenció de l'aigua pot donar lloc a la mort de la planta. Una altra característica d'aquests sòls és que es compacten i es quartegen en assecar-se.

I entenem a més perquè unes plantes preferiran uns tipus de sòl i no uns altres en funció de l'aigua que necessiten tenir a la seua disposició: en un hort, per exemple enciams, creïlles i carlotes prefereixen un sòl sorrós i un sòl argilós és preferit per faves i carxofes.

Quin és el sòl ideal per a la majoria de les plantes? Una barreja de sorrós i argilós, una barreja de permeabilitat o drenatge i de fertilitat: és el que hom anomena sòl margós.

Tota aquesta teoria és molt interessant però quin sòl tenim nosaltres?

Una forma de conèixer la composició del nostre sòl és fer-ne una analítica a través de l'examen a un laboratori. Això no obstant veiem tot seguit procediments per conèixer sobre el terreny com és el sòl que volem treballar.

La prova del macarró

Exercitem la vista i el tacte primer: indiqueu el color (varia de negre a bru), allò que hi ha: els éssers vius, pedres, objectes, etc. i tot seguit agafem un poc de terra a la mà, si el tacte és suau tenim un sòl llimós o argilós, mentre que si n'és aspre el que tenim és una terra arenosa.

Fem-li la prova del macarró: desfem-la i la banyem. Heu fet fang? És el que volíem, endavant. Podem fer una bola? NO – bé, tenim un sòl sorrós o arenós, que drenarà molt bé i serà bona per als planters, però no reté l'aigua i per tant serà poc fèrtil – o SÍ – té argila, és més fèrtil – .

Podem fer un cilindre? SÍ – en principi és un bon sòl, té L+A+S, bona estructura, fèrtil i permeable, li agradarà a la major part de les plantes que vulguem conrear – .

Podem transformar el cilindre en un anell? SÍ – ara ja té massa argila i tot....té solució? Clar que sí, només cal afegir-li matèria orgànica i sorra –

MATERIAL

Terra del jardí

Terra d'altres indrets per comparar

Aigua

Taula per comparar sòls

Font de la imatge: Soil components

Què és el sòl?

En jardineria es pot dir que la superfície amb la qual treballem, allà on practiquem les nostres feines i on viuen o poden viure les plantes és el sòl, amb accent obert sobre la o per diferenciar-lo de l'estel. És allò que anomenem terra de conreu, composada per matèria orgànica i partícules minerals.

D'on prové la matèria mineral? De la descomposició de les roques, alterades per l'acció dels agents meteorològics i dels éssers vius...
I la matèria orgànica o humus? La conformen els residus dels éssers vius.

Els espais que pemeten la integració de la matèria orgànica en el sòl són els porus, igualment importants, perquè per ells circula l'aigua i l'aire.

Hi ha alguna cosa més? Sí, hi ha éssers vius que tenen l'interior del sòl com la seua llar: hi ha microbis, insectes, fongs, cucs, etc.... i no cal oblidar les arrels de les plantes, de les quals nosaltres en veiem només la part aèria i no la xarxa d'arrels que mantenen oculta de la llum del sòl sota els nostres peus.

Ja sabem què és... però per a què serveix?

El sòl té una funció estructural de manteniment, de sosteniment de la planta.

Mitjançant les arrels les plantes absorbeixen del sòl l'aigua, aquesta arriba al sòl per precipitacions, per via subterrània o de forma artificial per reg.

El sòl millora l'absorció d'oxigen que permet el creixement de les plantes, així com l'arribada de nutrients.

El sòl alberga gran quantitat d'éssers vius necessaris per al desenvolupament de les plantes.

En els nostres conreus volem la fertilitat del sòl, per la qual cosa no és interessant voltejar massa la terra, car la part més fèrtil quedaria soterrada.

Pel que fa a vocabulari hom distingeix en jardineria entre substrat: sòl que es troba en recipients on creix i viu la planta i la resta de sòls.

Font de la imatge: The soil biota

Preparem el terreny?

Ens trobem davant un terreny ple de brossa de tot l'estiu. Cal desbrossar, retirar les males herbes d'arrel, però també plàstics, papers i pedres que s'hi han acumulat.
Es pot fer servir una desbrossadora o l'aixada (en jardins menuts).
Ens interessa conèixer la profunditat del sòl fèrtil. En cavar ens hauríem de trobar amb diferents capes de sòl: la superficial, on la majoria de les plantes desenvolupen les arrels, tot seguit hi haurà més pedres, més arenosa, una capa que permet drenatge i per fi la roca mare o el formigó. En funció d'aquesta profunditat podrem sembrar un o un altre tipus de plantes.
En cas que només trobem argila abans d'arribar a la superfície dura cal aportar uns centímetres de terra vegetal (deu o vint).
Una volta tallades les males herbes  fem un muntó amb les herbes més grans i l'herba menuda la recollim amb el rascle. Aquesta brossa la farem servir per fer compost.
Les pedres recollides les podem situar al voltant dels arbres.
Llaurem el terreny (la profunditat varia en funció del que tenim previst plantar). El terreny haurà quedat desigual, per la qual cosa caldrà usar el rascle per igualar el terreny.


MATERIAL
Aixada
Rascle
Corbella
Carretó o bolquet
Cabàs

còmics de preparació del terreny

Quin arbre és?

Un breu passeig d'inspecció per la nostra zona de treball ens descobreix cinc espècies d'arbres grans i diferents. Un parell d'elles eren ben conegudes pels i per les alumnes, el garrofer i l'olivera. Les altres 3 eren ben desconegudes, bé si més no un dels desconeguts ja l'havien vist com arbre típic de cementiris.
Per grups elaboren pòsters sota una gran pregunta: "Quin arbre és?". Presenten un seguit de pistes i cobert per una solapa retolada amb el mot "solució" apareix el nom comú de la planta. La finalitat és penjar-los al passadís per tal que la resta d'alumnat de l'IES puga seguir el mateix joc de coneixement que ells i elles han elaborat.
Amb bibliografia i l'ajut d'Internet tenen ja identificades les 5 espècies. Ara cal elaborar fitxes d'informació per a les pistes, com ara:

• distribució
• època de floració
• origen
• usos i propietats
• característiques morfològiques:

    port (aspecte general: tronc+branques+fulles: piramidal, columnar, esfèric)
    inserció de les branques al tronc
    tronc
    fulles (simple, composta, tacte, duresa, grandària, color, ....)
    flor i fruit

• característiques ecològiques

    orientació
    sòl

• dibuix de l'arbre
• dibuix de la fulla
• situació a l'IES
• nom científic

Repassem breument les regles per anomenar els éssers vius: el nom científic d'una planta és en llatí i binominal, és a dir, conté dues paraules (noms) (ex. Cupressus sempervirens): La primera és el gènere i comença amb majúscula i la segona és l'espècie. El mateix nom pot usar-se en totes les llengües, evitant problemes de traducció. Ambdós epítets s'escriuen en cursiva o subratllats.

Material
Llapis
Colors
Paper gran per al pòster o cartolina
Biblioteca d'aula
Accés a Internet (herbarivirtual.uib.es)

De quin espai disposem?

Hem de saber el que tenim per planificar i treballar. Abans de posar en marxa els nostres projectes cal que representem en plànol l'estructura actual del nostre jardí o la superfície a enjardinar.
Brúixola en mà esbrinem on és el nord per conèixer l'orientació de cada parcel·la.
Observem com es mou el sol i per on discorren les ombres al llarg del dia. Aquest acte senzill té molta importància per a les nostres plantacions futures: cap al sud-est el sol primerenc escalfarà i assecarà abans el terreny i cap al sud-oest serà massa fort el sol de la vesprada. L'estudi de l'ombra ens permet plantar unes espècies a les zones d'ombria i d'altres a ple sol, com ara la majoria de les flors, a les quals els cal molta llum.
Representem en un plànol la rosa dels vents, els punts cardinals. D'on solen venir els vents? És important  perquè condicionaran les nostres plantacions.
Mesurem sobre el terreny els límits i dimensions de les parcel·les enjardinades del centre.
Primer amb passos, d'aquesta forma ens fem una idea de les dimensions, i en acabar amb la cinta mètrica (de diversos metres) per tal d'acotar els límits en metres.
El nostre plànol ha de cabre'ns en un full de paper mil·limetrat, per la qual cosa és molt important l'escala que fem servir. Una escala 1:100 per exemple farà que cada 1cm del nostre plànol represente 100cm (1m) de la realitat.
Dibuixem primer els edificis per tenir punts de referència.
Sobre una còpia del plànol de construcció del centre a escala traslladem les nostres dades i hi identifiquem els distints espais per orientar-nos: gimnàs, pistes, aulari, vestuaris, entrada al recinte, entrades als edificis, finestres, bancs, papereres. Corregim ací les inexactituds que solen contenir aquests plànols respecte a la construcció real.
Una vegada delimitades les parcel·les enjardinades li donem un nom a cadascuna per referir-nos a elles de forma ràpida.

Material
Fulls (millor si és paper mil·limetrat)
Cinta mètrica
LLapis
Goma
Regle
Compàs (si és necessari per la forma del jardí)
Brúixola
Cartró o carpeta de suport (per recolzar el paper en dibuixar)
Fotocòpia del plànol del lloc a mesurar (registre, escriptura...)

Com trobem el pati?

Benvinguts i benvingudes al bloc de 1r del PQPI de l'IES Bovalar de Castelló. Des d'ell pretenem explicar activitats que fem al llarg del curs així com donar accés a les diverses eines que utilitzem en la xarxa.
Ens trobem un pati amb una extensa zona enjardinada que no ha estat treballada des del curs anterior. Les males herbes s'han fet camí amb alçades que van des del mig metre fins passar el metre, la qual cosa ens aboca a una conclusió engrescadora....tenim molt per fer.

Aprendre fent. "Learning by doing"

Aprendre per mitjà de projectes, tasques, accions voluntàries i actuacions d'entorn, són vies d'aprenentatge actiu i funcional amb un 90% de rendabilitat acadèmica. La implicació de l'escola i de l'alumnat en una comunitat dinàmica i vinculada a l'acció responsable i a la participació ciutadana és la millor renovació metodològica possible. Espurna