dijous, 17 de gener del 2013

Què treballem en la visita a un jardí?

Visitem el Jardí dels Sentits de la UJI per a realitzar inventaris bàsics dels elements vegetals que formen part del jardí, així com d'infraestructures, equipament i mobiliari, identintificar les principals espècies de plantes utilitzades, citar els elements de construcció emprats i interpretar croquis de jardineria, situar-se i localitzar en plànol mobiliari i espècies vegetals estudiats.
Aquest jardí  inicia el camí cap al campus universitari.38 bardisses diferents i una cinquantena de  tipus d’arbres que formen el bulevard central de la UJI. El jardí està distribuït en sis zones, cada una amb la seua finalitat:
Acollida: introdueix el vianant al jardí dels cinc sentits. L’arbre Grevillea robusta dóna la benvinguda i es plantava, des del segle XV, davant de llocs dipositaris de l’estudi i el saber. Disposa d'un  espai central amb bardisses baixes.
Olfacte : plantes aromàtiques i medicinals més comunes en quadrícules,  amb petits tarongers xicotets, en-
carregats de contribuir al propòsit de  l’olfacte amb rosers, boix, murta o Pittosporum. Al centre, una línia de tarongers amargs.
Gust :fruiters (magraners, pereres, ametlers, bresquilleres). També s’hi pot troba un quiosc de refrescos i sucs. Una olivera dóna pas a la zona del tacte.
Tacte :el sentit del tacte es potencia amb una mostra de troncs d’arbres per a fer partícips de les diferents textures de les fustes, així com una mostra de pedres de llocs propers a Castelló. Hi ha alzines, nogueres, roures, faigs, i d'altres més xicotets com grèvols, ginebre o margallóEls pins silvestres, que continuen fins la zona següent contenen nius simulats.
Oïda - Populus tremula, pollancres amb un únic punt de contacte entre el pecíol i el limbe de les fulles, de manera que, a la menor brisa, totes les fulles de l’arbre  produeixen so. Els bambús també transformen en soroll el vent.. Tot  es potencien amb el so de l’aigua. A l’aigua més tranquil·la, uns salzes i un xicotet estanc natural, amb la fauna i flora aquàtica típica.
Vista : coníferes de gran envergadura, Cedrus deodara, els Pinus canaeriensis, l’Araucaria excelsa o el Ginkgo biloba. La Grevillea robusta, inicia i posa fi al recorregut.
Una de les activitats consisteix a localitzar en un plànol al protafoli les espècies treballades, cercar fotos, noms populars i elaborar així una fitxa de lesespècies més emprades.
Material
Plànols del jardí
Informació de les espècies vegetals (llibres, Internet)

 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada